Nur Costa / @nurcosta
Stefan Zweig, Agatha Christie, Edgar Allan Poe, Alfonso Reyes, Gustave Flaubert, Giacomo Leopardi, William Shakespeare i Ramón del Valle-Inclán, aquests són els lleons d’Aquí viven los leones: Viaje a guaridas de los grandes escritores, el llibre de Fernando Savater i Sara Torres (Debate). A més de ser una selecció dels autors a qui Savater admira més, també són autors d’un pes indiscutible en la literatura universal, admirats per molts altres lectors.
No hi ha res més quotidià que la casa d’algú, i Savater amb aquesta recopilació, entra a les cases dels autors amb més influència per fer-los més propers. En aquest viatge contemplatiu coneixem la naturalitat de les seves vides, la quotidianitat que els envoltava i sabem què els va inspirar per escriure i representar les històries que han influït a tants lectors i escriptors. Savater afirma que cap autor ens hauria d’intimidar: no els hi hem de tenir por. Tots som éssers humans, amb els nostres vicis i defectes, i amb qualitats que podem o no conèixer. I si cal veure les seves habitacions, els llits on han dormit, el llit on han mort les persones que ells van conèixer, visitar els bars on escrivien o visitaven als seus amics, es fa. He llegit la meitat d’aquests autors, però recomano endinsar-se en aquest llibre tant si els heu llegit com si no; deixeu que Savater us els presenti, per apropar-vos una mica més a la seva història personal i, potser, arribar a comprendre millor les seves obres.
Cada capítol està dedicat a un dels autors, amb un títol resumint la seva trajectòria: Shakespeare és l’inventor d’ànimes; Valle-Inclán, la veu inconfusible del fabulador; Poe, el cronista de l’espant; Leopardi, el gloriós desventurat; Christie, crims i bones costums; Reyes, l’escriptura com amistat; Flaubert, l’escriptor impenitent; Zweig, l’europeu turmentat. I a l’inici de cada capítol, els autors tenen dedicats un fragment d’una de les seves obres més reconegudes amb il·lustracions. Algunes de les curiositats que podem dir és, per exemple, que en el cas de Winterbrook, la casa d’Agatha Christie -tot i descriure escenes de crims, tenia bons costums-, on ara hi viu altra gent, propietaris poc hospitalaris. A Giacomo Leopardi li agradava molt passejar i degustar plats: li encantaven els dolços i els gelats, el mató fregit, els guisats de cervell i les rosquilles de vi. Era hedonista al paladar i sofria del cor. Shakespeare no desvetllava els seus detalls personals a través de la seva obra. O potser si? Edgar Allan Poe va escriure durant un temps un tractat cosmològic, per finançar la seva escriptura, tasca que no va aconseguir mai.
Savater escriu que ha viscut la literatura com una generosa amistat entre els seus amics escriptors i els seus lectors. Com a lectora, m’acosto a la intimitat d’autors que ell ha pogut investigar i me’ls ha presentat com gent normal i quotidiana, amb detalls que a vegades semblava que m’expliquessin un secret que només era per mi. Aquí viven leones es llegeix com una declaració d’amor a la literatura universal. A la literatura i a la dona a qui va estimar: Sara Torres, que malauradament va morir abans de que finalitzés l’obra. Savater afirma que ara que Torres no hi és en la seva vida, aquest és el seu últim llibre. Una llàstima perquè la literatura ens ajuda a viure i ens alleuja els mals interiors.
