Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Non solum i 30/40 Livingstone són dos espectacles de creació sorgits de l’estreta col·laboració entre Sergi López i Jorge Picó, coautor i director de les dues obres. Non solum va ser estrenat l’any 2005 dins la programació del festival Temporada Alta de Girona. Des de llavors, Sergi López es reinventa cada cop, en cada funció, en cada aparent repetició, i en porta ja més de 280 representades arreu del món. L’obra es va traduir el 2009 al castellà i va fer gira per l’estat espanyol i per diversos països de l’Amèrica llatina. A Barcelona, es va presentar el 2008 al TNC i ha tornat a la cartellera en diverses ocasions. Pel que fa 30/40 Livingstone es va estrenar també al Temporada Alta en l’edició de l’any 2011. Se n’han fet ja més de 200 funcions en català, castellà i francès, i ha estat àmpliament reconegut a nivell internacional.
Non Solum, un allioli ben lligat
Non Solum és un monòleg de creació, dirigit per Jorge Picó. Una comèdia existencial on Sergi López ens fa evident l’absurd de la vida i de la identitat, sovint mancada de la més elemental lògica -ja deia Josep M. de Sagarra que la vida i la lògica són enemigues irreconciliables. Desesperadament, ens diuen, un home sol es multiplica per respondre una pregunta: què està passant aquí? Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva primera vegada amb un extraterrestre. La resta s’enfaden a l’adonar-se que tots són un mateix. Viatgen junts amb una dona adormida dins d’una caixeta, camí del paradís on sembla que totes les preguntes tenen resposta i el dolor existeix només una miqueta. En el seu trajecte l’acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic de Starsky i Hutch. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut . En efecte, Non Solum és una crítica esmolada i sense embuts del gregarisme, de l’individualisme i de tot en general, però filtrada per la ironia, per un immens sentit de l’humor que fa esclatar la rialla del públic.
Dalt de l’escenari, Sergi López fa de l’actuar un joc múltiple de miralls, es multiplica en una diversitat simultània de personatges, es transforma ell sol en una multitud. Fins i tot, des de l’escenari fa d’espectador de l’obra. Cosa que fa molta gràcia però també ens pot portar a pensar ¿què significa estar a la platea o a l’escenari? Què significa ser actor o espectador en el teatre i, per extensió, en la vida? Qui vulgui riure, que rigui; qui vulgui pensar, que pensi. I qui vulgui fer totes dues coses, endavant, a gust del consumidor.
Sergi López practica en directe el saníssim exercici de fotre’s de tot i de tothom, començant per fotre’s d’ell mateix. Tan bon punt s’arrenca a cantar un bolero com ens canta “L’home estàtic” de Pau Riba, com ens explica el sexe com si l’expliqués un marcià. Té moments hilarants que… “bueno, bueno”! Però en el fons hi ha una reflexió gens banal sobre la identitat i l’alteritat, sobre la personalitat com la construcció d’una ficció, que és com molt sovint passa en la realitat, ho vulguem reconèixer o no. A Non solum tot hi sembla absurd però si ens ho mirem bé tot lliga, com un bon allioli. I com un bon allioli és dens i picant, té substància, ens enllamineix i ens repeteix. Vull dir que les escenes ens van tornant al paladar de la memòria en abandonar el teatre, que és el millor que li pot passar a una obra teatral.
30/40 Livingstone, una paràbola política representada com un partir de tennis
Sergi López anirà alternant el Non Solum amb l’espectacle 30/40 Livingstone. Com diu Jorge Picó, amb qui López comparteix també la direcció i, en aquest cas, l’escenari: 30/40 Livingstone és un monòleg, però entre dos. Entre dos perquè el protagonista no està tot sol sinó que també n’hi ha un altre. L’altre és un animal desconegut, invisible a l’ull humà i que els manuscrits antics s’hi refereixen com “aquell que té ànima”… I com que l’animal i la bèstia escènica que és Sergi López no suporten estar sols, esperen que hi siguem també els espectadors. I, com diu la dita: com més serem, més riurem!
Se’ns brinda, doncs, l’oportunitat de tornar a gaudir de dos espectacles de llarg recorregut que segueixen mantenint la frescor amb què van ser concebuts i la grapa amb què atrauen l’interès del públic. La prova és que el dia que vaig assistir a la representació de Non Solum, el Poliorama era ple a vessar, i encara que molts dels espectadors ben segur que ja l’havíem vist, les rialles i els aplaudiments ressonaven com el primer dia perquè veure dalt de l’escenari un actoràs com Sergi López sempre és una experiència irrepetible.
________
Non solum – 30/40 Livingstone / Teatre Poliorama (La Rambla, 115) / Text de Sergi López i Jorge Picó / Direcció de Jorge Picó / 95 minuts / De 15 a 30 euros
