El singular univers artístic de Torné Esquius

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Pere Torné Esquius (Barcelona, 1879-Flavacourt, França, 1936) ha estat un pintor, il·lustrador i dibuixant una mica oblidat durant alguns anys. La seva obra no respon del tot a les tendències modernistes ni a les noucentistes, tot i que va relacionar-se amb artistes i personatges d’ambdues tendències i els mateixos noucentistes van considerar que encaixava en les seves propostes. Ha estat considerat més aviat dibuixant i il·lustrador que pintor, va estar molt influenciat per França, país en el qual, de fet, es va instal·lar des del 1905. L’estètica de la seva obra és naïf, aparentment senzilla però amb unes constants que confereixen una gran unitat a la seva producció.

Els temes més repetits en l’obra de l’artista són els espais interiors, jardins, habitacions modestes, eixides menestrals i el món infantil. Hi ha sovint una absència humana evident però hi podem trobar elements que ens inquieten, joguines abandonades, rams de flors, testos, objectes diversos, entre els quals quadres o estampes emmarcades i el conjunt neguiteja i, al mateix temps, transmet placidesa. Potser tot plegat és l’efecte d’aquesta poètica de la vida quotidiana amb la qual s’ha subtitulat l’exposició. En la seva obra hi trobem paisatges, retrats, i una presència constant dels infants i del seu univers propi.

Aquesta exposició és la primera antològica que es dedica a l’artista i gràcies als esforços realitzats s’ha pogut aplegar una part important de la seva producció, molta de la qual es troba en mans de particulars. La tasca de recerca ha permès localitzar alguns olis, il·lustracions inèdites i quinze dibuixos originals dels trenta-nou que es van publicar en l’àlbum Els dolços indrets de Catalunya. Alguns dels interiors representats en els dibuixos els trobem repetits en els quadres de petit format amb interiors, tan característics del pintor.

Professionalment es va dedicar força a la il·lustració, tant de textos literaris com en col·laboracions en revistes i publicacions periòdiques, moltes vegades satíriques, com ara Papitu o Le Rire. En moltes d’aquestes il·lustracions treballa el nu femení, en acudits clarament crítics amb la societat del moment. Va il·lustrar textos literaris, postals, contes infantils o cançoners, com ara els de Narcisa Freixas.

Torné havia nascut a Sant Martí de Provençals, on probablement el seu pare era botiguer. Es va formar a Llotja, on va coincidir amb d’altres artistes importants, aleshores joves com ell, Picasso, Urgell… L’any 1901 va aconseguir una beca per anar a Madrid i dos anys després va realitzar una exposició individual a la Sala Parès. L’any 1905 el trobem a París, participant en el Saló dels Humoristes i el Saló de Tardor. Sabem de la seva relació personal amb gent propera a idees anarquistes utòpiques i esperantistes. Tornava de tant en tant a Barcelona i va exposar un parell de vegades a les Galeries Dalmau. Va il·lustrar llibres com ara els contes de Perrault, traduïts per Carner. Després de l’estada a París es va instal·lar en un poblet al nord de França on tenia una casa de pagès i després de morir va restar oblidat durant algunes dècades. Cal pensar també que va morir en un moment crític de la història europea, el 1936. És possible que el seu caràcter contribuís així mateix a aquest aïllament, la seva carrera no va ser gens convencional i va mantenir alguna distància amb el món artístic malgrat les seves evidents relacions i coneixences. El MNAC ens ofereix ara la possibilitat de conèixer i valorar un de tants secundaris de luxe que per motius diversos i atzarosos han restat en l’oblit. És molt interessant la tasca de recuperació del Museu pel que fa aquests artistes que potser no són els més populars però que ens obren un munt de finestres inexplorades o ajustades durant molt de temps.

________

Torné Esquius. Poètica quotidiana / MNAC (Parc Montjuïc, s/n) / Fins el 9 de juliol / www.mnac.es