Ricardo Flores ensenya la Casa Providència de Badalona

---

Antoni Garcés

---

El festival d’arquitectura 48H Open House de Barcelona és la millor oportunitat per apropar-nos a tots aquells edificis que quan els hem vist per fora ens han interessat però on mai hem pogut entrar a l’estar tancats al públic la resta de l’any. Durant el festival, es poden fer visites guiades obertes a tothom en molts edificis de Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt. Enguany, una de les perles les hem tingut a Badalona, on s’ha pogut visitar la Casa Providència, una casa particular dissenyada ara fa quinze anys pels arquitectes Flores i Prats amb la gran sorpresa d’arribar allà i que el guia fos el mateix Ricardo Flores, ja que ningú millor que l’arquitecte per explicar-te un projecte.

Aquesta casa va ser dissenyada per a un fuster col·laborador dels arquitectes, la seva dona i dos fills i parteix de la casa en runes que hi havia prèviament. És un habitacle petit i en els seus orígens estava en molt mal estat, però gràcies als arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats i als canvis  en les normatives d’edificabilitat es va poder ampliar la casa cap al pati de darrere uns cinc metres i també es va poder afegir una planta per a guanyar més espai. Aquesta modificació va fer que fos molt important trobar una manera de tornar a portar la llum a la zona central de la casa, que a l’estar en una parcel·la molt estreta i profunda quedava completament fosca.

La solució va ser que l’escala, que es trobava al mig de la casa, funcionés com un pou de llum natural que entrés per tota la casa fins a la planta baixa. Aquesta condició de l’escala de transport de la llum per l’interior la fa molt rica i una mica teatral, ja que per tota l’escala i des de totes les plantes de la casa hi ha mirades en diagonal que com Ricardo Flores explicava, “permeten mirar sense ser vist per poder decidir si es baixa a saludar la visita que hi ha a la planta de baix, a banda de poder fer mirades en diagonal entre els diferents nivells de la casa.”

 

 

Tota la casa intenta ser un recorregut en el qual es van descobrint els espais i els arquitectes van intentar tallar totes les visions directes plegant les parets i els mobles, gairebé tots dissenyats específicament per a la casa i construïts pel mateix propietari, Juan Merino. Aquests recorreguts en diagonal per l’interior es deuen a què es volia evitar en tot moment que es veiés la profunditat de la parcel·la i incentivar així la circulació pels espais evitant llargs passadissos.

Una de les petites joies d’aquesta casa és el bany dels nens que, situat a l’última planta, pot disposar de llum natural per mitjà de dos lluernaris que orientats a sud i a nord i amb ajuda dels colors groc i blanc de la paret diferencien la dutxa, amb llum de sud més potent, de la banyera amb llum de nord més suau i relaxant. També destaca el pati d’accés a la coberta, que també funciona com a gran lluernari per on entra la major part de la llum que il·lumina l’escala. La coberta en comptes de mantenir les dues aigües originals és plana per a permetre que es pugui utilitzar com un espai més de reunió on fer àpats o simplement per contemplar el mar que està molt a prop de la casa. Segons Flores: “Vam considerar que fer un sostre a dues aigües era perdre l’oportunitat de guanyar un espai comú on es pogués fer vida.”

 

 

El pati del darrere s’avesa a la cuina per mitjà d’uns grans finestrals que permeten una connexió visual que fa de la cuina un lloc molt més agradable i li donen una sensació de major amplitud i satisfan així a la propietària que gaudeix de la cuina i cultiva diferents verdures i hortalisses al pati, que també té un llimoner que n’és el centre i també és l’origen del color verd de les façanes de la casa i del color groc dels escopidors de les finestres que fan un joc amb els colors de l’arbre fruiter: “Reconec que la idea de pintar la façana de verd va ser del propietari, nosaltres l’havíem pensat en groc, però la veritat és que el verd va quedar molt bé, perquè juga amb els colors del llimoner del pati.” A l’haver crescut una planta, es corria el perill de què la façana del darrere donés la sensació de caure sobre el pati i per evitar això els arquitectes van decidir plegar la façana i fragmentar-la mitjançant les ombres que creen les finestres orientades a diferents direccions permetent també unes visuals més interessants des de l’interior.

 

 

Al menjador es respira, gràcies a la gran xemeneia, un ambient més aviat rústic que respon als gustos dels propietaris. Tot el mobiliari del menjador està especialment dissenyat, fins i tot les portes de vidre que el separen de la cuina on hi ha un gran treball de la fusta per part del propietari de la casa. En aquest menjador també veiem algun toc de disseny propi de l’arquitectura catalana com la làmpada DISA de José Antonio Coderch. Per a Flores, “aquesta estança va molt en consonància amb la personalitat dels propietaris, apassionats de la muntanya.”

És una sort poder tenir a l’arquitecte de guia ja que a més a més de tots els detalls de caire tècnic pot transmetre l’ànima dels propietaris que al cap i a la fi és el més important per a un projecte d’habitatge unifamiliar i totes les anècdotes sobre el procés de projecte, la construcció de la casa i l’ús que en fan els seus habitants són essencials per entendre per què la Casa Providència és com és i per valorar la seva qualitat com a edifici.