Un amor apassionat

Álvaro Muñoz / @AlvaroMunyoz

Tal com érem (Columna/Roca Editorial), de Sílvia Tarragona, és la història d’una periodista —no és pas autobiogràfica— de trenta-nou anys amb una vida carregada de tensió i amb gran fama. La figura de Sandra Fornaguera, la protagonista, viu envoltada de llums i ombres. Per una banda, gaudeix d’un ampli prestigi dintre del món periodístic, amb reconeixement i amb una bona feina. D’altra, té nombrosos problemes econòmics provocats per la costosa malaltia del seu pare que la va arrossegar a la misèria abans de morir, fins el punt d’un possible desnonament actual.

Sandra —emocionalment— seria un bon referent per a moltes persones, aquelles que estan envoltades d’amistats però no d’un amor vertader i es senten incompreses. En mig d’aquest guirigall d’emocions, d’anades i tornades, apareix Edmond, un atractiu home que activa parts en Sandra que creia oblidades. Aquest fa que la nostra protagonista se senti estimada, però té una àncora que fa que no desplegui les ales. Vist de lluny, no es coneixen gaire. Mentre creix aquesta relació, aparentment idíl·lica, Sandra ens descobreix una mica més de la seva vida. Una feliç infantesa, una família que l’estima i com va ser créixer envoltada dels savis consells del pare. A banda del buit econòmic que aquest deixa sobre Sandra, s’hi suma el personal que va provocar-li la mort del seu pare. La narració ens permet conèixer detalls de la seva família i a mesura que avança la novel·la veiem com aquell militar francès tan atractiu —com passa sovint— no és l’home que esperes, ja que defuig dels problemes i no sap afrontar-los, provocant en Sandra un buit més gran d’aquell que ja tenia.

La forma d’escriure és fluida, no avorreix massa, però tampoc t’abraça entre les seves pàgines. La novel·la no és gaire extensa, una historieta entretinguda però d’aquelles que quan acabes, veus que no t’ha aportat res personalment. Això —és qüestió purament de gustos— és el que jo més valoro. El llibre, al meu parer, estan per gaudir i aprendre, no pas de forma teòrica, sinó amb reflexions de l’autor o actituds dels personatges amb les quals et pots identificar. Els personatges d’aquesta novel·la són prou llunyans, d’aquells que pots veure en una pel·lícula d’Antena 3 un diumenge després de dinar i et fan desconnectar una estona però res més.