Un noi enmig d’una guerra

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Giuseppe Catozzella (Milà, 1976), escriptor i periodista italià, es va donar a conèixer a casa nostra amb la novel·la Córrer sense por (Sembra, 2014), sobre la vida de Samia Yusuf Omar. Amb El gran futur (Sembra, amb traducció d’Anna Casassas) incideix de nou en el tema de l’islamisme radical, les guerres interminables que castiguen diferents països africans i la tragèdia dels nens soldat. Moltes d’aquestes situacions poden resultar incomprensible en la nostra ben peixada societat occidental i qualsevol esforç destinat a recordar-nos aquestes realitats incòmodes resulta imprescindible.

Catozzella ens explica una d’aquestes situacions a través de la vida d’un noi, un noi que fa una evolució difícil, a la recerca de donar un sentit a tot plegat i el qual, després d’haver passat per una etapa religiosa i d’haver-se unit a una de les faccions de l’exèrcit, retornarà al seu poble, intentant trobar pau i futur. L’autor utilitza un estil molt personal, poètic i dinàmic, amb el recurs literari de separar totes les frases amb punts i apart. La història comença de forma plàcida, amb la descripció d’una amistat que sembla sòlida, entre el protagonista i el fill del poderós del poble. Però les coses es compliquen i l’amistat, per diferents circumstàncies, es trencarà de forma definitiva. Al llarg del camí circular d’aquest protagonista trobarem l’Islam devot i pacífic, però també el fanàtic i bel·ligerant. I és que gairebé totes les realitats humanes tenen dues cares, com a mínim.

La novel·la ens explica un procés de maduració difícil, en unes circumstàncies que ens poden resultar molt llunyanes en alguns aspectes, però relativament properes quan els personatges mostren la seva humanitat. Sempre hi ha alguna esperança, malgrat les tragèdies viscudes. En alguns moments la narració resulta una mica confusa i, en d’altres, excessivament retòrica. Juga sovint amb la dualitat simbòlica, com ara en el retrat del protagonista, que va tornar a néixer gràcies al transplantament d’un cor, d’un cor cristià. La dualitat porta a l’enfrontament fins que no es recupera el valor individual de cadascú.

Les dones i la seva situació, així com el seu paper sòlid i conservador de la cultura, són molt importants en el llibre, encara que tinguin un paper relativament secundari, ja que tot gira al volt d’aquest noi que es convertirà en nen, i gairebé en vell, molt de pressa. Catozzella, que ha escrit sobre d’altres temes conflictius, com ara la màfia, està interessat en aquesta temàtica des del 2012, quan va poder conèixer de primera mà la situació del camp de l’ONU a Mogadiscio, el mon del desert que es troba a la frontera entre Somàlia i Kenia i a diferents persones cooperants o d’aquells països, que avui treballen per la pau i l’estabilitat. Més enllà dels valors literaris de la novel·la cal remarcar la intenció de donar a conèixer personatges i situacions que sovint semblen invisibles i llunyanes, a causa de la poca atenció que dediquen els mitjans a aquestes tragèdies, llargues i complexes.