Vida al cor de les muntanyes

Álvaro Muñoz. València / @alvaromunyoz

Segurament, com em passava a mi, el nom de Nan Shepherd us serà completament desconegut. Va néixer a Aberdenn i, a banda d’escriure novel·les, tenia la passió de caminar i recórrer llargues distàncies. Els Cairngornms (cerqueu-ne foto) serà el paratge idíl·lic per a les seves excursions, amb pluja, neu o sol. El llibre que acaba de publicar l’editorial Sidillà, traduït al català per Aurora Ballester, és La muntanya viva , una meravella descriptiva. Més de dues-centes pàgines que demostren una devoció insòlita en un paisatge que ens dibuixa amb paraules. He fet un exercici mentre llegia que us animo a fer també, i és el de llegir les seves descripcions, tancar els ulls i cercar després les imatges. Veureu que l’anàlisi de la natura és tan perfeccionista que poques vegades errareu. El llibre va de menys a més, fet que no és culpa de l’autora però sí d’un pròleg de Núria Picas que no està a l’altura de l’escriptora escocesa.

L’obra no és fàcil de catalogar, de fet, no ho faré perquè de fer-ho deixaré molts punts sense tractar. A La muntanya viva trobem de tot, la bellesa d’un poema en prosa, les delicioses narracions i la quotidianitat d’una persona que camina, observa, i dibuixa amb paraules tot el que veu. Ho descriu tot, i d’una forma sublim. Feia temps que no em feien imaginar tant amb paraules. Com bé diu l’autora, “totes les muntanyes tenen un interior”, és una frase que tinc subratllada perquè em va marcar. De fet, aquesta voluntat d’introspecció dins la muntanya és el que Shepherd vol aconseguir, per a mi, amb èxit. Arriba un moment en què muntanyenca i muntanya són un conjunt, tenint les mateixes sensacions l’un per l’altre. Un respecte, no pas una por, que sempre tindran ambdós en tractar l’altre. La muntanya no és un joc, diu l’autora, i critica els excursionistes primerencs que, empesos per l’ànsia i el frenesí inicial, no demostren cap consideració, amb conseqüències funestes molts cops.

Una de les virtuts de l’edició, a banda d’estar tan ben feta, és que és un llibre a l’abast de qualsevol persona. Jo, que desconec el món del muntanyisme i no coneixia ni el paratge ni l’autora, m’hi vaig endinsar amb la por de no entendre’n res. Per sort, la lucidesa del llenguatge fa que, excepte conceptes tècnics que cal cercar, la lectura sigui considerablement fàcil. En cap cas ha estat avorrida, de fet, em sembla un bon punt de partença per a futures narracions dins d’aquest marc natural del qual m’he enamorat.

De fet, aquest llibre el llegia a Irlanda, paratge verd per excel·lència, i et canvia la forma de veure la natura. Molts cops, com diu l’autora, mirem però no observem, i no percebem el que la natura ens vol dir. Pot sonar místic això que dic, però cada element té un punt de bellesa que deixem passar. Shepherd sap veure aquesta formosor en elements comuns com l’aire o el silenci, fent d’aquest llibre un text sensorial dels que cal tenir molt en compte. Tant de bo vinguin més traduccions de llibres de l’autora escocesa. L’enhorabona, doncs, a Edicions Sidillà per una aposta valenta.