Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
CaixaFòrum Barcelona ens ofereix, fins al 3 de març de 2019, una altra exposició emblemàtica. Com en el cas de Toulouse-Lautrec la mostra va molt més enllà del nom del pintor i ens situa en l’Espanya del Segle d’Or, la de l’Imperi i dels Àustries. Velázquez és un dels grans artistes universals. A casa nostra, tant ell com d’altres artistes de l’època, s’han vist perjudicats per l’oportunisme amb el qual el franquisme va incidir en la història d’Espanya i en la seva manipulació i per l’excés de males reproduccions dels quadres de temàtica religiosa que vam patir durant anys.
Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660), en molts aspectes, va ser un precursor de la modernitat, admirat per gent tant distant del seu context com ara els impressionistes. Va tractar temes diversos de forma lliure i personal, considerant l’època, i va ser conscient del valor de l’artista i de la seva obra. El Prado acull un terç dels seus quadres, aproximadament, i a Barcelona n’hem pogut veure algun de forma esporàdica. De fet El Prado tan sols deixa que s’escapin de forma temporal, cap a d’altres exposicions, set quadres del pintor en cada ocasió, i aquest és el nombre que podem admirar a CaixaFòrum.
L’acompanyen d’altres pintors rellevants, de l’època. Murillo, un altre dels grans, avui reivindicat després d’haver estat considerat injustament com a carrincló, tindrà una important mostra a Sevilla, la seva ciutat, amb motiu del quart centenari del seu naixement. A l’exposició sobre Velázquez podem admirar un dels seus quadres més bonics i rellevants, un dels meus preferits des que era petita, aquesta Sagrada Família de l’ocellet, tan encisadora. Murillo no va voler sortir de Sevilla, al contrari de Velázquez, possiblement més ambiciós pel que fa a la seva professió.
A la mostra, a més a més dels set quadres del pintor, podem contemplar-ne cinquanta-dos més, de l’època, amb autories tan rellevants, a més de Murillo, com Tiziano, Rubens, El Greco o Ribera. Javier Portús, el comissari de l’exposició, un dels grans experts en l’obra del pintor, ha manifestat que la seva intenció era que es poguessin repassar les diferents facetes de l’artista, a més d’establir comparacions amb d’altres pintors, espanyols o estrangers.
L’exposició ha estat organitzada per l’Obra Social de La Caixa i el Prado, i coincideix, a més, amb el segon centenari del Museu madrileny. Les set obres de Velázquez que podem veure a Barcelona són Felipe IV, Juan Martínez Montañéz, Esopo, la Adoración de los Reyes Magos, Bufón con libros, El príncipe Baltasar Carlos a Caballo i Marte. La mostra es divideix en set àmbits, en cadascun dels quals hi ha un quadre del pintor i d’altres que s’hi relacionen per la temàtica. Aquests àmbits són els de l’Art, el Saber, la Natura Morta i la Vida Quotidiana, la Mitologia, la Cort, el Paisatge i la Religió. No són compartiments que no tinguin relació, ja que els éssers mitològics o els escenaris religiosos poden reflectir també elements del paisatge o aspectes de la vida quotidiana de l’època. Com ara aquest impressionant i trist Mart, un dels quadres menys coneguts del pintor.
L’exposició, imprescindible, mereix una visita llarga i aprofundida i evitar, si pot ser, els moments i dies en els quals el nombre de visitants pot resultar una mica aclaparador. Avui la nostra mirada sobre el pintor i el Segle d’Or mereix lectures modernes, lliures de tòpics i prejudicis, per tal de comprendre més a fons aquell context i els seus personatges i mites.
____________
Velázquez i el Segle d’Or / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins el 3 d emarç de 2019 / Entrada: 4 euros (gratuïta per a clients de La Caixa) / caixaforum.es
