Trafalgar és el primer dels «Episodios Nacionales» de Benito Pérez Galdós, la història del qual ens remet a la dura batalla del mateix nom, en què l’aliança entre França i Espanya va caure derrotada davant l’armada britànica, la qual formava part d’una gran coalició internacional per mirar de fer caure Napoleó Bonaparte. Els acords signats entre Carles IV i Napoleó obligava Espanya a donar suport logístic i econòmic al país veí en les seves guerres.
El protagonista d’aquesta novel·la és un jove de catorze anys que, en quedar orfe, passa a viure amb un matrimoni que l’acull. L’home de la casa és un vell mariner espanyol que en el passat havia participat en diverses batalles i semblava que ja havia fet la seva feina, que podia descansar tranquil la resta de la seva vida, però quan arriba la notícia de què calen oficials per lliurar una gran batalla contra els britànics, aquest no dubta a sumar-s’hi. Tot i les queixes i les amenaces de la seva dona, que li ve a dir que ja no té el cos per fer bogeries, aquest es mostra decidit. No només això, sinó que s’emporta amb ell el protagonista, el jove que viu amb ells, en Gabriel de Araceli.
A partir d’aquí, Trafalgar es converteix en una novel·la d’aventures, especialment quan els personatges surten a la mar. El protagonista, que és el narrador de la història, ens explica cada atac que fan i cada atac que reben, les baixes humanes, els vaixells enfonsats i els recuperats, els esperances generades i les que s’esvaeixen ràpidament. Certament, Benito Pérez Galdós utilitza un castellà marca de la casa, però precisament aquesta és una de les gràcies d’aquest llibre, el llenguatge típic de la parla col·loquial marinera d’aquella època. En cap cas, però, això fa que la lectura sigui densa, sinó més aviat al contrari, la fa més amena i, a estones, divertida. Ara bé, això no vol dir que Trafalgar sigui una novel·la trepidant, tot i que en l’època en què es va escriure, el 1873, va ser tot un èxit.
La sèrie aplega un total de quaranta-sis novel·les, escrites al llarg de gairebé quatre dècades (1873-1912), que narren episodis històrics des de 1805 (començant per la batalla de Trafalgar) fins el 1880 (amb l’acord d’alternança en el govern d’Espanya entre Cánovas i Sagasta). La darrera entrega publicada és precisament Cánovas, i entre els projectes de Pérez Galdós, la següent era Sagasta. La idea era arribar, almenys, fins a la restauració d’Alfons XII.
