Encara que sembli que no ha passat res…

'Recorda sempre això' són contes d'Antoni Carrasco que exploren situacions quotidianes amb un aire de decadència
Recorda sempre això

Júlia Costa / @liujatasco


Antoni Carrasco (Santa Coloma de Farners, 1957) va guanyar amb aquest recull el Premi Marian Vayreda, l’any 2017. Anteriorment havia guanyat el premi Just M. Casero de novel·la curta amb La segona llum i havia publicat un volum de contes, Saltimbanqui, l’any 2002. Malgrat una carrera literària relativament breu, a Recorda sempre això es percep la maduresa d’un narrador de gruix, amb un estil propi, cosa que avui no resulta fàcil trobar. El llibre està estructurat a través de set contes, relacionats entre sí per un personatge, protagonista i narrador.

Aquests contes ens insereixen, sense sotracs, en un món aparentment plàcid, gairebé ensopit a voltes, en uns escenaris destinats a desaparèixer, com ara els d’un servei militar que ja es trobava en crisi. Es un món que ens pot evocar Txhèkov, en el qual sembla que no passi ni hagi passat res, però en el qual han passat moltes coses i n’hi passaran moltes altres. Fa pensar en narradores actuals com ara Alice Munro o Strout. El llibre té ressons biogràfics, reconvertits en ficció, i hi sura la sensació d’una certa decadència, lligada al temps que passa i als canvis humans i socials. No hi trobem sorpreses exagerades, ni trampes de guió. Moltes situacions viscudes es descriuen sense sotracs i un munt de petites històries transversals tan sols s’intueixen. Tot sembla restar obert, com la vida mateixa. Carrasco ha aconseguit que l’estil s’emmotllés a aquest tipus de narració, en la qual, amb una certa poesia sense pretensions, la vida passa sense solució de continuïtat. L’autor dona molta força al detall, a elements del paisatge que ens poden passar desapercebuts. Un paisatge del qual sempre ens en queda alguna cosa lligada a la infantesa, a la família, als primers amors i als amics perduts pels camins atzarosos del temps que fuig.

El primer relat ens situa en una infantesa viscuda en un habitatge situat en una caserna de la Guàrdia Civil, en el context d’una festa que és també, gairebé un comiat, ja que el pare del narrador és a punt de deixar el cos. En el segon relat assistim a un episodi violent en un barri conflictiu, observat pel narrador i la seva parella. Més endavant el protagonista acompanya el seu pare en la dura feina de cobrador de lloguers a domicili per una d’aquestes noves barriades que creixien com bolets. Trobem el narrador en el seu servei militar, durant el qual s’abalteix la seva relació amb una noia, endega una revista que li reportarà algun maldecap i estableix una amistat destinada, com tot, a desaparèixer.

Assistim a un balneari reformat, lligat als records de la mare del protagonista, per on suren les ombres de la Guerra Civil, ja situada tan sols en els records de la gent més gran i a velles fotografies. El servei militar retorna a la narració en evocar els tràmits que fa un parent per tal de defugir-la. I el llibre es clou amb un viatge a Jerusalem, amarat de tendresa familiar, amb un pare ja vell al qual feia il·lusió un viatge que es mostra decebedor, ja que aquell indret no és res més que un estrany destí turístic gairebé exòtic. Algunes situacions em recordaven un llibre avui oblidat de Josep Maria Gironella, sobre el negoci que representen aquelles terres, objecte de pelegrinatge i situades en un context inquietant.

Recorda sempre això resulta avui un recull singular, gairebé original en el present, perquè defuig l’humor fàcil, tan habitual en la narració breu actual que es fa a casa nostra, o les inevitables descripcions sexuals introduïdes amb calçador, o el tremendisme recurrent, en evocar coses com ara la Guerra Civil o l’antic servei militar. Ens recorda aspectes socials i polítics que es bandegen sovint, per incòmodes o perquè semblen poc moderns. Els escenaris aparentment més mediocres tenen una grandesa que Carrasco ha sabut entomar sense estridències. El viatge a Terra Santa, malgrat situar-nos en un altre context, té, així mateix, una gran càrrega de quotidianitat. Un llibre excel·lent, per llegir, això sí, sense pressa i sense prejudicis.

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES