Dràcula surt del taüt

Laura A. Baeza. Barcelona / @laurabaeza

Els amants d’un dels personatges de terror més carismàtics de la literatura estan d’enhorabona. El comte Dràcula torna a deixar-se veure a les pàgines d’un llibre, i és que a Drácula, el origen, escrita per J.D. Barker y Dacre Stoker (nebot besnét de Bram Stoker) i publicada per Planeta, el mite torna amb més fidelitat i qualitat de la que de vegades es pot esperar d’una seqüela o preqüela. La novel·la arranca amb un jove Bram Stoker vivint la pitjor nit de la seva vida: tancat a una habitació contenint el que semblen forces malignes. D’aquí marxarà al passat i tornarà de manera constant per narrar dues trames que acabaran encaixant com un trencaclosques. Paral·lelament a aquesta nit, el lector coneix el Bram Stoker de petit i com va patir una malaltia per la que va estar a punt de morir, la seva vida en família amb els seus germans i la seva germana Matilda, els seus pares i la misteriosa mainadera Ellen Crone (qui va salvar Bram de la mort) i els fets que porten a l’escriptor a la seva obra més representativa.

Aquesta estructura temporal fragmentada i el propi ritme de la narració fan que el principi de l’obra desconcerti una mica i el lector trigui unes pàgines a agafar-li el fil. Una vegada ubicat, veurà com el ritme de la narració va in crescendo i es mantindrà atrapat en la història de Bram Stoker, la seva família i el mite de Dràcula. Més enllà d’aquest ritme que arriba a ser trepidant,  hi ha un element clau de Drácula, el origen: la por, que respiraran els propis personatges i que serà molt palpable durant la novel·la. Els personatges, a més d’acabar angoixats, faran fàcil que el lector estableixi empatia amb ells, especialment amb Bram i Matilda, els dos inseparables germans. Ellen Crone, per la seva banda, és dibuixada amb molt de misteri i desconcert cap al lector.

Com si d’un personatge més es tractés, l’ambientació en aquesta novel·la te molt de pes. És densa, espessa i determinant en la tensió que viu el lector. És una ambientació gòtica que li és molt familiar a aquell que ja ha llegit a Stoker. Es reconeix aquí l’atmosfera fosca, boirosa i plujosa, plena de cementeris, hospitals, ruïnes i castells i abadies antigues… de l’obra de l’irlandès. La història compta amb diversos narradors, la veu dels quals es plasma a través de diaris, cartes, telegrames…També en l’estil es pot reconèixer el segell propi de Stoker, ja que tot i fer servir un llenguatge actual, hi és present el record del llenguatge victorià de l’escriptor.

Tots aquests ingredients fan que el lector que busca una novel·la de terror la trobi. Aquest és un títol que li farà viure situacions de tensió i veritable por a través d’una estructura complexa, uns personatges propers, una atmosfera negra i amb cos dibuixada amb precisió, i riquesa en les veus narratives i en el llenguatge. En definitiva aquell que agafi Dràcula, el origen es trobarà amb una novel·la que fa honor al vampir més famós de tots els temps, objectiu gens fàcil d’assolir.