Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Marc Artigau va guanyar el 51è Premi Josep Pla 2019 amb La vigília (Destino), novel·la que presenta la història d’en Raimon (Rai, al llibre), un protagonista que, com l’autor, escriu contes a la ràdio. Rai viu amb el seu germà, en Blai, un home que ha quedat trastocat per una experiència durant la seva infantesa. Els dos germans, orfes, es complementen a la perfecció creant uns personatges carismàtics molt marcats.
En Rai, a causa de la seva feina, és un home que deixa al llarg del llibre profundes reflexions sobre la veritat, la mentida i la vida en general. És una persona que creu que ser insignificant és alliberador, potser per això l’autor prefereix situar-lo dins del món de la ràdio, i no en un món televisiu. Rai es troba en procés de creació d’un llibre per superar un trencament amorós quan, de sobte, el seu dia a dia, lànguid, es veu esqueixat per la visita de la Cèlia, una dona rica que viu al barri de Sarrià. Aquesta li fa un encàrrec, i li diu que mai hauria imaginat que els contes d’en Rai pogueren parlar tant de la seva vida. La comanda en qüestió, a priori senzilla, és fer la seva biografia, tot i que no la vol normaleta. Li ofereix l’aborronadora xifra de 100.000 euros, que en Rai ja considera una bestialitat quan sembla escoltar-ne 5.000.
L’encàrrec ve a ser el joc que proposa Murakami a La mort del comanador pel que fa a la pintura: ella parla, explica la seva vida, però des d’un punt de vista més profund, més obscur, amb les pèrdues i absències més que no pas les vivències més comunes, i li diu que ell ha de millorar la seva vida. L’objectiu de la dona és, ni més ni menys, que poder llegir la seva vida abans de morir i creure que ha estat millor del que esperava. Com veiem, malgrat l’excepcionalitat de l’encàrrec, no deixa de ser una biografia comuna, on es modifica la realitat fins a tal punt que la vanitat supera l’objectivitat, deformant així la vida del subjecte fins a no reconèixer-la.
A poc a poc, la novel·la narra com en Rai se’n surt de l’encàrrec, però barreja reflexions que aporten un xic de debat al voltant de temes vitals com la veritat. Artigau insereix un xic de metaliteratura, tampoc no massa, que és suficient per donar el tret de sortida a pensaments profunds que contraresten la història per se d’en Raimon i en Blai. A més, a poc a poc, en Blai esdevé un personatge força important, essent protagonista, no de la novel·la, sinó d’alguns contes d’en Raimon. Així, Artigau s’empesca una novel·la lleugera, amb una història que barreja llibres, on la creació d’un llibre simplement és el punt inicial per a una història més complexa.
