Jordi Savall li treu partit a l’Oratori de Nadal de Bach

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Jordi Savall té una trajectòria tan dilatada i una producció musical tan extensa, que quan ens diuen que s’enfronta a un nou repte, a vegades ens estranyem de què allò que l’ocupa no ho hagi fet abans. Un bon exemple és l’Oratori de Nadal de Bach que ens presenta, dividit en dos concerts, al Palau de la Música. Ni Bach és matèria nova per al mestre, ni ho és l’Oratori, però el motiu de la trobada sí que ho és: aquesta és la primera vegada que Savall dirigeix de manera íntegra les sis cantates d’aquesta reconeguda obra del compositor alemany. Ahir vam poder assistir al primer d’aquests dos concerts.

L’Oratori de Nadal de Bach és una obra preciosa, però pot resultar densa si s’escolta tota seguida, tot i que això, és clar, és una qüestió molt subjectiva. Bach les va compondre per al Nadal de 1734, quan ocupava el càrrec de Kantor de les quatre esglésies del barri antic de Leipzig. La seva idea era que cadascuna de les sis cantates d’aquest cicle s’interpretés en dies diferents, començant pel 25 de desembre i acabant el 6 de gener. El material musical que el compositor ofereix en aquestes peces no era exactament nou, ja que va recuperar moviments que ja estaven en les seves cantates anteriors, una tasca de recuperació que es coneix com a paròdia.

Jordi Savall, que té un públic molt fidel i entregat, no va decebre. La seva direcció va ser com ens té acostumats, començant de forma enèrgica, fent tota una declaració d’intencions, i poc a poc deixant-se endur pels petits detalls preciosistes d’aquestes composicions. Bach dona molt de joc, però exigeix respecte i atenció, es poden accelerar alguns ritmes, però no trencar-li les costures, perquè interpretar-lo no és senzill, ni musical ni vocalment. El mestre va demostrar elegància i un control absolut en la direcció de l’orquestra que ell mateix va fundar juntament amb Montserrat Figueras, Le Concert des Nations. Ahir la formació tampoc va defallir i va oferir una interpretació musical de gran nivell, com també ho va fer el cor de La Capella Reial de Catalunya, fundat també per Savall i Figueras.

En l’aspecte vocal, el baix baríton Thomas Stimmel va substituir Manuel Walser per una indisposició. La seva interpretació va ser correcta, com la de la soprano Katja Stuber. Més destacada va ser l’actuació del tenor, Martin Platz, i massa discreta la del contratenor Raffaele Pe, la veu del qual a estones es veia superada per la música. Lluir-se amb Bach no és fàcil, el compositor no feia gaires concessions a les veus, així que cantar Bach requereix una tècnica i un esforç que no sempre se saben apreciar. L’Oratori de Nadal és una obra que té molta militància, un clàssic d’aquestes festes que ahir, sota la direcció de Savall, va esdevenir un celebrat acte de devoció al Palau de la Música.