Cicatritzant totes les ferides

Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G

Ja saben allò de que «totes les famílies felices s’assemblen les unes a les altres, però cada família infeliç ho és a la seva manera» de la novel·la Anna Karenina. Les famílies són complexos engranatges entre els quals es mouen tradicions i un llenguatge que els membres s’estableixen en petit comitè. Coordinen uns gestos que només ells entenen i tots, absolutament tots, són hereus d’una història familiar, de vegades amb clarobscurs, que es van cremant amb el pas el temps. Jane Smiley (Los Angeles, 1949), guanyadora de premis com el Pulitzer de narrativa i el National Book Critics Circle Award. retrata una família pintoresca, els Kinsella, a Un amor cualquiera (Sexto Piso, amb traducció de Francisco González López). Aquesta família, formada per la parella i cinc fills, veu trencat el seu engranatge senzill i rutinari quan, un dia, la mare -Rachel- li confessa al pare -Pat- que està enamorada del veí. Ell l’abandona, ven la casa i se’n va a l’estranger, enduent-se els fills, la qual cosa la deixa desolada.

Vint anys després, els camins de les seves respectives vides han canviat i els fills mantenen certa relació amb la seva mare. Tres d’ells coincideixen a casa d’ella i així comencen uns dies de festa en què comparteixen activitats i també secrets i confidències. Les emocions d’aquella separació forçosa i improvisada i l’esdevenir de les seves vides surten a la llum en una reunió que aparentava ser anodina. Narrada en primera persona per Rachel, aquesta història ens presenta des del primer moment als tres fills amb els quals ella es reuneix: Ellen, que és la filla gran, Joe i Michael, dos bessons, l’últim d’ells acabat d’arribar de l’Índia. Rachel, comptable de cinquanta-dos anys, té una rutina còmoda i tranquil·la. No obstant això, les visions del passat la posen en tensió. Quan els seus fills eren petits, no volia que li preguntessin el perquè de la separació. Ara que són més grans, però, vol explicar la veritat del seu passat.

La desafecció entre germans es palpa específicament per part dels bessons. Mentre els fills es mouen per la casa familiar, la mare divaga en el passat i sorgeix alguna picabaralla sense importància. Ella contempla com els seus fills han crescut, tot sabent que ja no tornaran a ser petits mai més. El lector veu en tot moment la realitat des dels ulls de Rachel, que la modela. La narradora fa un exercici de sinceritat i confessa la seva culpa en aquell esdeveniment passat que la va separar dels seus fills, al mateix temps que s’esforça per mantenir una convivència pròspera.

El ritme narratiu de la novel·la no és especialment ràpid ni tan sols en les pàgines finals. Smiley no força la tensió i construeix una història que no destaca pel seu misteri però que tampoc pateix d’esquerdes ni incoherències. Entre els temes que destaquen en la novel·la hi ha el de la família, els records i el pas de el temps. A més, el tema de la política surt a la llum a causa de la realitat que Michael ha vist a l’Índia i que es dedica a denunciar, així com el de la maternitat. Autora de Heredarás la tierra, Smiley dibuixa a Un amor cualquiera el retrat d’una família amb un passat aclaparador que marca el seu present. Passatges de vida que ara es perceben àrids. El silenci i la veritat impostada de moltes famílies es trenca aquí com a via per curar ferides: fractures que de vegades ens causem nosaltres mateixos i que després costa cicatritzar.