'Días de hambre y miseria', de Neel Doff, és la història d'una nena que tira endavant com pot amb la seva família
Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Keetje Oldema té nou anys i la fam que pateix és tan agressiva que ni tan sols el somni aconsegueix calmar-la fer-la desaparèixer. Ella és la narradora i protagonista de Días de hambre y miseria (Firmamento Editores, amb traducció al castellà de Javier Vela). El títol ho diu tot i, a el mateix temps, no descriu del tot l’abismal manca de recursos de la protagonista i la seva família. Situada a Amsterdam el segle XIX, Keetje és una nena valenta que s’enfronta a la pobresa i al fred per dur-se una mica de menjar a la boca. La seva situació familiar és precària i crua.
Keetje té vuit germans, als quals intenta salvar de la pobresa i de la mala vida. D’altra banda, els seus pares, afligits d’un terrible tedi vital, tenen personalitats i interessos diferents, tot i que coincideixen en una cosa: imaginen la riquesa, somien amb ella. Qui no ho ha fet alguna vegada? A Keetje només hi ha una cosa que la porta directament cap a la seva infància: el gust del formatge holandès. Aquest és, probablement, l’únic record agradable que guarda en la seva memòria. La resta és misèria. Ella i la seva família van viatjar primer cap a Amsterdam a la recerca d’una vida millor i un temps més tard a Bèlgica. No va trobar el seu lloc enlloc i tampoc la van rebre bé allà on anava.
Días de hambre y miseria és un recorregut per la memòria personal i familiar de Keetje. Ella descriu la humiliació que rebien per ser pobres i com sobrevivien en un món que no parava de castigar-los. La novel·la té nombroses escenes desmoralitzadores, com quan reben sopa de beneficència i l’aboquen en l’única galleda que tenen i que fan servir per a tot. Entre èxodes i desnonaments, sense res per menjar i, per descomptat, res amb el que entretenir o tenir un moment d’oci, Keetje sobreviu, no es resigna a la pobresa i intenta evitar-la treballant des de petita.
Aquesta novel·la és una història que desperta la fúria del lector per les injustícies que es cometen de forma continuada contra Keetje i la seva família. Més encara, veient com la protagonista intenta rescabalar-se de la seva misèria, com haurien de fer el seu pare absent o la seva mare apàtica, per treure als seus germans endavant. Però acaba exhausta i sense obtenir-ne cap resultat. Encara que passa gana, Keetje manté la seva dignitat, no accepta humiliacions ni les restes de menjar d’altres encara que estigui a punt de defallir.
La novel·la, amb la qual Neel Doff (1858-1942) va ser finalista el Premi Goncourt el 1911, té aspectes autobiogràfics. Doff és considerada com una representant de la narrativa proletària, i aquesta obra forma part de la coneguda com «trilogia de la fam.»
Amb 'Armaris buits' Maria Judite de Carvalho narra la història d’una dona vídua en la…
A la pel·lícula d'Eugenio Martín del 1972 un antropoide causa la por en un tren…
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…