Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Em disposo a llegir el llibre. El disseny de la coberta és atractiu: hi apareix una dona jove de pell pàl·lida al costat d’unes flors blanques. No hi pot haver res tenebrós en aquesta novel·la. No obstant això, el títol em fa sospitar -quan penso en un forat m’imagino un buit fosc que alberga el desconegut-, i la sinopsi acaba de confirmar el que creia: Agujero (Impedimenta, amb traducció al castellà de Tana Oshima) no és una novel·la inofensiva.
Aquesta obra d’Hiroko Oyamada (Hiroshima, 1983), guardonada amb el Premi Akutagawa, està protagonitzada per Asahi, una jove que va viure prop dels seus sogres, en un poblet, perquè al seu marit li han ofert una feina per la zona. El seu marit i els seus sogres no són a casa durant el dia, tan sols l’avi d’ell, que es dedica a regar i està sord, així que Asahi es desespera entre les parets de la seva nova llar. No treballa, la seva casa està lluny de tot i no té cotxe. Sense tasques per fer, el seu aïllament s’agreuja, i el seu aclaparament creix encara més per la calor sufocant que fa.
Un dia, la seva sogra li encarrega una tasca i Asahi surt de casa. Veu un animal estrany, no s’assembla a cap que ella conegui, així que decideix seguir-lo, però de sobte cau en un forat, del qual surt amb relativa facilitat. Així i tot, a partir de la seva caiguda en el forat Asahi comença a tenir experiències estranyes. Per exemple, l’actitud d’alguns personatges com l’avi, la veïna Sera o altres que apareixen amb el pas de les pàgines desconcerta la protagonista i li donen un aire creepy a la història.
Agujero és una novel·la que presenta una història contemporània i tracta temes com la precarietat dels joves (en concret de la protagonista), la complexitat de les rutines, les relacions personals, les emocions, la salut mental i la convivència entre joves parelles que han de bregar amb les seves feines i els seus sous mentre tracten de tenir fills. Oyamada analitza el concepte de família, quin lloc ocupem al món i quins camins triem per a la nostra vida en aquesta història amb aires de realisme màgic.
Hi ha canvis importants entre la primera part i les dues següents, sobretot pel que fa a narradors i de la forma d’introduir els diàlegs. A més, la protagonista evoluciona amb el pas de les pàgines. Tot i que les converses que els personatges mantenen entre si semblen banals, típiques del context o de les reunions socials, mai saps quan pot passar alguna cosa. Així mateix, el lector percep amb nitidesa la confusió i les al·lucinacions de la protagonista davant alguns esdeveniments. És una novel·la que està ben escrita, però va de més a menys i perd una mica d’interès a mesura que passen les pàgines.
