Joies del Museu Víctor Balaguer

Aquest espai d'art i biblioteca de Vilanova i la Geltrú reuneix una bona selecció d'art català i un dipòsit del Prado
victor balaguer museu

Manel Haro / @manelhc


Catalunya té grans museus més enllà de les capitals de província, llocs imprescindibles per apropar-nos a l’art català de totes les èpoques, com són el Museu Episcopal de Vic, el Museu de Maricel de Sitges o el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, entre d’altres. Aquest darrer s’enfrontarà aviat a un tancament de deu mesos per obres en la climatització de l’edifici, fet que l’entitat aprofitarà per replantejar-se la seva museografia. Mentrestant, encara podem visitar aquest gran espai d’art el qual ens impressiona només entrar-hi, amb la seva disposició de quadres en diferents nivells que volen donar a la sala principal un aspecte semblant al que oferien els salons de belles arts de l’època en què es va crear, el 1884.

Aquesta casa va ser fundada per Víctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901), escriptor, periodista i polític. Va ser el primer edifici públic de Catalunya destinat a complir les funcions de museu (en l’actualitat, és una secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya) i biblioteca (que és secció de la Biblioteca de Catalunya). A més, l’entitat vilanovina compta amb un dipòsit del Museu del Prado format per autèntiques joies de la pintura com La Sagrada Família amb Santa Anna i Sant Joan i Sant Francesc d’Assís i el germà Lleó meditant sobre la mort, obres d’El Greco. Formen també part d’aquesta col·lecció peces de Rubens, Murillo, Ribera, Goya i Brueghel, entre altres pintors.

Però abans d’arribar al dipòsit del Prado, només accedir al museu, el primer que ens saluda és una Lucrècia morta, feta en guix per Amatori Orlandi, còpia de l’escultura original de Damià Campeny. Altres escultures que podem descobrir en aquesta part van ser creades per artistes com Venanci Vallmitjana o Enric Clarassó. Aquestes obres són abraçades per pintures de Santiago Rusiñol (impossible no enamorar-se de la seva tarda de pluja), Joaquim Vayreda, Modest Urgell, Ramon Martí i Alsina, Baldomer Galofre, Ramon Casas, Marià Fortuny i Joaquín Sorolla, per citar alguns noms. És especialment imponent la pintura de l’artista valencià, El dos de mayo, propietat del Prado.

 

'Dos de mayo' (1884). Joaquín Sorolla.

‘El dos de mayo’ (1884). Joaquín Sorolla.

 

Seguint el recorregut, arribem a una sala que ens trasllada al món funerari de l’antic Egipte, on destaca una mòmia d’infant de cinc anys. Aquesta col·lecció, la primera que es va formar a Catalunya dedicada a Egipte, va ser donada el 1886 pel diplomàtic i egiptòleg català Eduard Toda. També hi ha un espai d’arqueologia i etnografia, amb diverses peces algunes de les quals van passar per l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Pujant al segon pis, saludem un bust de Francesc Macià, obra de Josep Maria Subirachs -escultor de la façana de la Passió de la Sagrada Família-, abans d’arribar a una bona selecció d’art contemporani, on hi ha representats artistes com Manolo Hugué, Josep Guinovart o Ràfols-Casamada.

El Víctor Balaguer és ple de sorpreses i encara ens en queden un parell per descobrir, la que protagonitza la sala dedicada al modernisme amb pintures d’artistes com Santiago Rusiñol, Ricard Urgell, Rafael Durancamps, Joaquim Mir, Isidre Nonell, Pere Torné Esquius i Hermen Anglada i Camarasa. D’aquest últim, tenim una obra magnífica, La rondalla de Jaca, propietat de la Diputació de Barcelona, però també dues petites peces que són una joia i que ens porten, per exemple, a la nit parisenca amb un interior del Moulin Rouge.

 

'La cambra trista' (1913), Torné Esquius.

‘La cambra trista’ (1913), Torné Esquius.

 

No m’agradaria deixar de destacar un quadre que potser pot passar desapercebut, però que a mi em fascina. Es tracta de La cambra trista de Torné Esquius. En ell veiem l’interior d’una habitació buida, molt humil, amb una finestra oberta que ens mostra una església. Dintre de la cambra, dos canelobres, flors escampades pel llit i el terra, dues cadires sense ningú que hi segui, un quadre d’una pietà a la paret i el gran silenci que projecta aquesta obra, un silenci amarat d’una gamma de colors verds més aviat apagats. Tot plegat ens transmet la sensació com si una mare acabés de vetllar el cos d’un fill i només hi quedés la tristor. Quina obra!

L’altra gran sorpresa del museu la tenim en la part final del recorregut, que recull les obres que van ser pintades per decorar les parets del cafè de la societat cultural Foment Vilanoví, l’any 1925, freqüentat per Mir, Cabanyes, Martí Torrents i Cristòfor Ricart. Són temes relacionats amb festes i tradicions locals, com les Comparses i el Drac de Vilanova. Molt destacables aquí les obres El drac de Vilanova i Berenar al camp, les dues de Cristòfor Ricart i La comparsa de Vilanova de Joaquim Mir. Autèntiques meravelles que ens permeten abandonar l’edifici amb un gran sabor de boca, no sense visitar abans -és clar- la sala de juntes i la impressionant biblioteca integrada per més de 25.000 volums. El Museu Víctor Balaguer mereix que el visitem moltes vegades.

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES