El punt d’inflexió de Batman

Amb 'Batman: El regreso del Caballero Oscuro', Frank Miller va revolucionar la mitologia de l’icònic personatge
Batman El regreso del Caballero Oscuro Frank Miller

Eduardo Suárez Fernández-Miranda


A mitjans dels anys vuitanta, DC Comics va decidir revitalitzar gran part dels seus personatges, entre ells, Superman o Wonder Woman. A l’editorial van pensar que els millors anys de Batman ja havien quedat enrere i que la seva figura es veia eclipsada per altres superherois. En aquell moment va aparèixer Frank Miller, dibuixant i historietista, que arribava amb el prestigi d’haver treballat a Daredevil. La seva visió era presentar un Batman envellit, lluny del seu millor moment. Una idea arriscada, si tenim en compte quina havia estat la imatge de l’heroi fins aquell moment.

Batman sorgeix el 1939 de la imaginació del dibuixant Bob Kane i del guionista Bill Finger. Tots dos van decidir unir les seves forces per llançar, al número 27 de la revista Detective Comics, la primera aventura de The BAT-MAN. En crear The case of the chemical syndicate, en sis pàgines a tot color, no volien que «Batman fos un superhome; volien que pogués resultar ferit. Que només fes les coses que pot fer un atleta entrenat i que fes servir l’astúcia, la intel·ligència i l’observació», com recorda Andrew Farago, autor de Batman. La historia definitiva del Caballero Oscuro en el cómic, el cine y más allá.

El 1986, DC va publicar Batman: The Dark Knight returns, escrit i dibuixat per Frank Miller. El còmic va suposar, ja des de la portada –un Batman a contrallum travessat per un llamp, al cel nocturn de Gotham– una revolució en la mitologia de l’icònic personatge. Ens trobem un Bruce Wayne deu anys després d’haver-se posat el vestit de Batman per darrera vegada, motivat per la mort de Robin. Ara té cinquanta-cinc anys. Ja han desaparegut dels carrers els coloristes malvats que acovardien Gotham i  un catatònic Joker passa els seus dies al psiquiàtric d’Arkham. Ara una nova generació de malfactors s’apropia dels carrers, l’organització coneguda com els Mutantes. Gotham «sembla haver-se rendit, sumint-se en la decadència i el descontrol.»

 

Frank Miller

Frank Miller.

 

Aquesta visió de Gotham que apareix al còmic de Miller reflecteix allò que va viure el mateix dibuixant: «Em vaig inspirar directament en la meva experiència novaiorquesa amb el crim. (…) Estava extremadament furiós, immers en les pel·lícules de Harry el Brut, i vaig fer que Batman es comportés de la manera més indignada que vaig poder imaginar.» Un altre dels elements nous va ser convertir Robin en el personatge femení Carrie Kelley. Com recorda Miller, «l’uniforme de Robin li escau millor a una noia que a un noi.»

Aquesta atmosfera de foscor i violència, unida a una tècnica molt meditada: «la mida de les vinyetes, el nombre de vinyetes per pàgina, la seqüència, la relació visual entre vinyetes…», com recorda Klaus Janson, col·laborador de Miller, van convertir El regreso del Caballero Oscuro (ECC Ediciones) en una de les obres més influents mai abans publicades al món del còmic.

Alan Moore, que aquell mateix any havia creat el seu mític Watchmen, assenyala que «la diferència més immediata i aclaparadora rau, òbviament, en la manera com mostra tant a Batman com a Bruce Wayne, l’home després de la màscara. (…) Cada subtilesa de les seves expressions, cada matís del seu llenguatge corporal, ens mostra a un Batman que per fi s’ha convertit en allò que sempre devia haver estat: una llegenda.»

El següent treball de Frank Miller, aquesta vegada amb David Mazzucchelli com a dibuixant, va ser Batman: Año uno, on dona forma a l’origen de Batman definitivament, i s’inicia la relació de «respecte, camaraderia i col·laboració entre Batman i James Gordon.»

Categories
CòmicLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.