‘Sellanna’, un art contra les trampes de la ment

Manel Haro / @manelhc

L’art -crear-lo o gaudir-lo- pot activar-nos, indignar-nos, excitar-nos, calmar-nos i també ens pot portar a l’equilibri emocional (necessari per viure). Tot depèn del tipus d’art, del nostre estat d’ànim i de les circumstàncies que ens toca viure en cada moment. Les obres que la catalana Anna Sella exposa al Centre Cultural Miramar de Sitges volen estimular el nostre equilibri, no només personal, sinó també col·lectiu. Venim de temps que ens han deixat moltes convulsions de tota mena, estem permanentment exposats a estímuls que ens produeixen neguits i angoixes i trobar aquest equilibri emocional no sempre és fàcil.

L’exposició es divideix en dues parts, una de més introspectiva, titulada Reflexes, i una de més social, Orgia natural. La primera retrata aquests moments de pau interior, de recolliment i harmonia que venen després de la tempesta. Sella parteix de l’evidència que no podem evitar els maldecaps i les preocupacions, que aquests existeixen de la mateixa manera que vivim moments feliços. El que aquests quadres ens mostren, però, és el centre, novament l’equilibri. Així, veiem personatges -tots ells femenins- en actitud de repòs, de goig, de meditació fins i tot. Aquí, les obres porten per títol Centre, Equànime o Reconocerte.

Són obres que mostren també la connexió que hi ha entre aquestes dones. La condició femenina és molt present a l’exposició, hi veiem aspectes com la maternitat, la sexualitat i la sororitat. Com mostra un dels quadres, són personatges en infinita connexió. Un altre dels aspectes predominants és el color blau, que fa referència a tots els blaus del mar, el de Sitges, però també els de Llatinoamèrica que l’artista ha vist en els anys de residència a l’altra banda de l’Atlàntic. El mar també s’aprecia millor quan està en calma.

La segona part apunta a una explosió dels cossos, tot i que no necessàriament sexual. Sella parla d’orgia en contraposició a les inseguretats que sentim quan ens mirem davant el mirall. Inseguretats que ens venen imposades per la societat. Sovint ens sentim incòmodes amb el nostre propi cos, ens fa vergonya mostrar-nos com som, la qual cosa ens provoca sovint una mena de reclusió. Els personatges dels quadres d’aquesta part apareixen blaus i nus, fonent-se entre ells, com si tots els cossos volguessin esdevenir-ne un. És també una crida després de les restriccions de la pandèmia, que ens va imposar confinaments i distàncies socials, tan incompatibles amb la nostra vida i actitud mediterrànies.

L’exposició mostra unes vint-i-cinc obres, entre pintures, maniquins, ventalls, bosses i altres materials. També hi ha un breu vídeo, que recull una altra de les disciplines en què treballa Sella, el body painting. Aquí també veiem un cos femení, nu i blau. En definitiva, un art que explora l’equilibri entre cos i ànima, entre el nostre interior i el nostre exterior, que reivindica l’harmonia del nostre esperit i del nostre físic. Sellanna -aquest és el títol de l’exposició- és una proposta artística engrescadora i magnètica que es pot gaudir fins al 5 de juny.