Poetes romàntics anglesos

Júlia Costa / @liujatasco

Avui ens és molt més senzill accedir a bones traduccions de l’anglès, fins i tot a traduccions directes del xinès. Molta gent jove, a més, sap anglès, tot i que a nivells diversos, sovint més pragmàtics que no pas literaris. Però fa anys no era tan senzill i devem a Marià Manent (1898-1988) versions extraordinàries de poesia anglesa, així com de poesia xinesa, traduïda a través de l’anglès.

Manent va ser un intel·lectual de gruix, discret i sense estridències, potser per aquest motiu no és tan recordat com d’altres contemporanis seus. Però les seves versions es van reeditant amb cura i romanen força temps accessibles. Aquest llibre, per exemple, el vaig comprar a la darrera Setmana del Llibre en Català i ja tenia deu anys.

El volum aplega una selecció de poemes emblemàtics de Wordsworth, Coleridge, Byron, Shelley i Keats. No són traduccions inèdites, Manent va incloure’ls en l’antologia Poesia anglesa i nord-americana, de l’any 1955, dins de la primera època de la col·lecció Clàssics de tots els temps. Alguns dels poemes s’han publicat en altres volums, al llarg dels anys. En aquesta edició s’hi troben les versions originals angleses, cosa que dona als textos un gran valor afegit. Fins i tot sense saber gaire anglès resulta un goig poder comparar i evidenciar la grapa de Manent a l’hora de fer les seves traduccions.

Benvingudes la joia i la tristesa. Poemes del romanticisme anglès (Alpha Editorial) inclou, al principi de cada apartat, una breu biografia del poeta. En alguns casos, com els de Byron o Shelley, és habitual, avui, conèixer més aspectes biogràfics que no pas l’obra dels poetes, fet potenciat pel cinema o la televisió. Aquest llibre, com sol passar amb els llibres bons de poesia, és per tenir-lo i rellegir-lo de tant en tant, sense pressa i amb atenció.

Manent era, ell mateix, un gran poeta, i potser per això les seves traduccions flueixen amb una enganyosa espontaneïtat que té al darrere un nombre ingent de lectures i estudis. El nostre present, amb els riscos climàtics que tot sovint ens recorden, té molts punts de contacte amb aquella època que també va patir una meteorologia complexa que explica el gust per elements de la natura, el mar, la melangia o, fins i tot, la mort prematura, sublimada, en certa manera. Encara ens falta perspectiva per saber si la producció poètica d’avui tindrà la mateixa volada.