‘Segueix respirant’, una minisèrie de supervivència

Manel Haro / @manelhc

La minisèrie de Netflix Segueix respirant sembla una d’aquelles produccions estrenades per fer catàleg, amb un argument que pot enganxar fàcilment, però amb un recorregut limitat. A Espanya ha tingut prou èxit, segurament perquè té un format amable -sis capítols d’uns trenta minuts cadascun- i és una història de misteri i supervivència que, sense ser de gaire qualitat, ofereix un contingut que pot ser entretingut. L’argument gira al voltant de la supervivent d’un accident d’avioneta que s’estavella a un llac, envoltat de natura salvatge, en algun lloc del Canadà.

Ella (Melissa Barrera) ha de mirar de sobreviure aquells primers dies, però després entendrà que ha de buscar una sortida per ella mateixa, perquè ningú no l’anirà a buscar, entre altres raons, perquè aquell vol privat no consta en cap registre i ella va pujar una mica desesperada, després que es cancel·lés el seu, perquè havia d’arribar a una destinació concreta (al principi no sabem el motiu i amb aquesta incògnita juguen els guionistes). Així que la protagonista viatja amb dos homes que no coneix de res.

La història no és gaire original, no hi ha girs argumentals sorprenents, ni situacions que no hàgim vist en altres sèries o pel·lícules. La minisèrie, en canvi, té alguns elements que la penalitzen bastant: s’abusa massa dels flashbacks, que arriben a cansar, perquè tampoc són tan rellevants, més aviat serveixen perquè entenguem perquè té aquest caràcter tan difícil. I, de fet, aquest és un altre aspecte que esgota una mica: que estigui tan enfadada amb el món, de manera que els sis capítols arriben al seu final abans que ella ens arribi a caure bé del tot.

Així i tot, el personatge que interpreta Melissa Barrera no és tan insuportable com el de la mare (Florencia Lozano), una artista argentina que va marxar de casa i la va deixar amb el pare. Les aparicions que ella fa enmig de la natura (producte de la ment extenuada de la protagonista) resten més que no pas sumen. Malauradament, la sèrie acaba sent un producte molt bàsic, una mica repetitiu i fàcil d’oblidar.