Retrobar la vida

Sílvia Romero

D’uns anys ençà els lectors tenim una cita, gairebé amb rigorosa periodicitat anual, amb l’escriptora Júlia Costa (Barcelona, 1948). Enguany l’obra publicada és un recull de contes: Velles postals acolorides a mà (Stonberg Editorial). Costa, que al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements per la seva obra, tant en el camp de la novel·lística, com de la narrativa breu i de la poesia, compta en el seu haver amb un guardó ben destacable: la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona (2020) en reconeixement de la seva tasca històrica i veïnal. No en va, forma part de l’associació Tot Història i de l’entitat CERHISEC, dedicada a la investigació i difusió de la història del barri barceloní del Poble-sec.

I és precisament en aquest barri del Poble-sec on transcorren gran part de les narracions que trobem a Velles postals acolorides a mà, tot i que no és l’única ubicació. Entre d’altres espais cal assenyalar que, els qui són seguidors d’aquesta autora, també reconeixeran els paratges d’Userda, el seu microcosmos de ficció literària. El recull aplega vint contes que han estat escrits en èpoques diferents de la vida de la seva autora. Alguns d’ells han estat publicats amb anterioritat en revistes literàries i culturals o en reculls d’autoria compartida, però n’hi ha que són inèdits. Dins del primer grup també cal remarcar que trobem gairebé una desena de contes premiats en algun concurs literari.

Precisament el primer relat, Un pis qualsevol, va guanyar el Premi de narració històrica Francesc Candel, 2003. En ell ens situem en un pis qualsevol de l’esmentat barri barceloní del Poble-sec i copsem tots els canvis polítics, socials i històrics en conèixer els diversos propietaris que ocupen aquell habitatge. La Història, en majúscula, i les petites històries humanes passen per davant nostre en un ampli ventall d’anys, des de 1904 fins a 2002.

En aquest sentit cal comentar que, si volem assenyalar un eix temàtic que unifiqui aquestes narracions, hi ha una matèria que amara el contingut del recull: el pas del temps. I és a partir d’aquesta idea que anem descobrint, conte rere conte, molts dels conceptes que formen part de l’univers literari de Júlia Costa: els silencis i secrets, les relacions interpersonals i veïnals, els records i la memòria, la família, la immigració… Tot plegat acompanyat de petites dosis d’humor, pinzellades iròniques que desperten el somriure o que, senzillament, mostren la possibilitat de viure unes situacions determinades des d’una altra perspectiva.

Hi ha contes que ens recorden rondalles, d’altres que presenten una intriga amb aires de thriller… També n’hi ha que s’alineen en el gènere del costumisme, o de les sagues, o de la crítica social. L’important és que de tots ells en surts, després de la lectura, amb la sensació d’haver viscut una mica més. En definitiva, en aquestes històries retrobem la vida, amb els seus enigmes, les seves complexitats i les seves sorpreses.