Les ciutats màgiques i inquietants d’Arnau Alemany

---

Manel Haro / @manelhc

---

Dos cotxes de tramvia posats en paral·lel. Un d’ells està abandonat, la natura salvatge ha començat a cobrir-lo. Es veu apartat, fora de les vies i amb el pantògraf abaixat. De lluny, es veuen dues vies, una d’anada i una de tornada, però en primer pla, només en tenim una, encara que en segon pla veiem un pal amb doble catenària. Què ha passat aquí? ¿És un error de l’artista que ha pintat aquesta escena o és una tergiversació intencionada de la realitat? No ho sabem, però ens podem fixar en els passatgers que estan a punt de pujar al tramvia o en el conductor. Intuïm una actitud rígida, poc natural, ben bé com si fossin autòmats, o joguines d’una realitat que sembla tan tranquil·la com amenaçadora.

Es tracta d’un dels quadres d’Arnau Alemany (Barcelona, 1948-2020) recollits a l’exposició monogràfica que li dedica la Galeria Àgora 3 de Sitges. En la majoria d’aquestes obres veiem escenes urbanes, una combinació d’elements arquitectònics, vehicles i espais verds, com si la vida s’obrís pas de manera harmònica si no fos perquè algun element trenca amb aquesta aparent harmonia: potser són la natura i els edificis lluitant per ocupar un mateix indret, com si els arbres o els matolls reclamessin un espai que els és propi. O potser veiem que algunes d’aquestes construccions han quedat abandonades, com una derrota palpable davant la força de la natura que aprofita el fet per recuperar metres (mirem, novament, el quadre dels tramvies).

 

 

En altres obres tenim un munt de cotxes apilats allà on no seria natural trobar-se’ls o un autobús circulant pel mig d’un estanc. Així doncs, no hi ha errors casuals en l’obra d’Alemany, sinó una mirada màgica a la realitat. De fet, la perfecció tècnica i el realisme de les seves obres el podrien situar dintre de la corrent hiperrealista, si no fos perquè aquestes desubicacions, aquests elements màgics ens apropen més aviat a artistes com René Magritte, Pierre Roy o, fins i tot, Giorgio de Chirico. Perquè en Alemany hi ha quelcom metafísic que ens estimula a fer-nos preguntes sobre els espais que habitem, el progrés o, per què no, els automatismes de la nostra vida i, de pas, la soledat en la societat contemporània.

Em pregunto si el fet d’haver nascut al barri del Guinardó de Barcelona, amb l’urbanisme i la misèria de finals dels anys quaranta i la dècada dels cinquanta, no va condicionar la seva posterior mirada artística. Si els tramvies tan característics dels seus quadres no són els mateixos que creuaven les novel·les de Juan Marsé, també veí del Guinardó. Alemany va rebre els elogis d’un altre escriptor barceloní il·lustre, Manuel Vázquez Montalbán, qui va dir que el pintor suggeria «un inquietant paisatge de cases sense ciutat.» La imatge és poderosa i encaixa amb aquests espais urbans atemporals amb construccions verticals que semblen haver-se erigit sense un projecte de ciutat comú.

 

 

La selecció d’obres de la Galeria Àgora 3 de Sitges és impressionant, una magnífica mostra dels temes que ocupaven la ment d’Alemany, i és una oportunitat immillorable per apropar-nos a un pintor que encara no ha rebut el reconeixement que es mereix. No debades, la seva obra (que ha estat exposada a Barcelona, Madrid, Chicago, Nova York, València, Londres o Los Angeles) no està a cap gran museu de Barcelona, ni públic ni privat. De fet, la feina del galerista d’Àgora 3, Juan Pi Andreu, és que l’obra d’Alemany sigui reivindicada i reconeguda especialment a la capital catalana.

«L’art d’Arnau Alemany sorprèn els amants de l’art, que veuen en ell ressonàncies de Hopper per les cases aïllades sobre turons o fins i tot per l’aire de misteri que trobem en algunes de les seves obres», explica Pi, qui afegeix que «algunes persones entreveuen en ell centelleigs de Magritte, i d’altres descobreixen fons reminiscents de la pintura clàssica, tot traslladant l’espectador a un futur sense definir.» A més, per al galerista «la seva màgia és fascinant i introdueix el visitant en un món completament nou, el realisme màgic d’Arnau Alemany mereix ser descobert i gaudit, i estic segur que qui contempli la seva obra comprovarà que el seu és un univers totalment diferent del que ha vist fins ara.»