Identitat i territori

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

La solapa de Lo mig del món resa que Roser Vernet va néixer al Priorat «l’any de la pedregada», que se’n va anar de la comarca i que va tornar a casa definitivament a principis del segle XXI. La biografia de Roser Vernet (El Masroig, 1955) és llarga i va ben plena de fites interessants. És filòloga i activista social, cultural i ecològica. La seva relació amb diversos nuclis polítics, com el Front Nacional de Catalunya, la van convidar a marxar del país entre els anys 1977 i 1984. Va voltar per París, Bèlgica i per Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya del Nord.

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a directora del centre dedicat a l’escriptor Quim Soler a El Molar (Priorat). La Generalitat en va destacar la «voluntat de vertebrar, singularment, el patrimoni cultural del territori». També coordina l’entitat Prioritat, que encapçala des del 2007 la candidatura perquè la comarca del Priorat esdevingui Patrimoni de la Humanitat com a paisatge cultural agrícola de la muntanya mediterrània.

Enguany, ha publicat la seva primera novel·la: Lo mig del món, amb Club Editor. L’obra recorre el Priorat aturant-se en tots aquells elements que configuren el territori. Proposa un passeig que abraça les cases, els camins, l’aigua, el vent, les parets, les portes o la boira. Es descriu el Priorat des dels diferents espais, sempre amb relació a la gent que l’habita i la cultura que se’n desprèn. Cadascun dels capítols ve encapçalat per un bonic pictograma elaborat per Aina Bonet –només com a suggeriment, com lluiria una bossa amb tots aquests magnífics dissenys junts!

Lo mig del món s’estableix com una autobiografia que es generalitza a través de primeres, segones i terceres persones del singular. No obstant, l’acció és ben minsa: hi trobem principalment fragments descriptius dedicats a resseguir el territori. Funcionen més aviat com un assaig poètic que impacta per la bellesa com es descriuen els fets més objectius i pel raonament social que impliquen. Es farceix amb la saviesa popular i algunes frases rotundes que conviden a la reflexió des de l’estat de calma que transmeten les línies del llibre.

L’obra de Vernet no es només una invitació oberta a conèixer el Priorat, sinó que ens descobreix una manera de (re)visitar-lo des de les ombres que amaguen i han amagat els seus camins i carrers. El rerefons constant del llibre ens porta a reflexionar entorn la relació entre el territori i la identitat personal i col·lectiva. En aquest cas, la relació de l’entorn natural del Priorat amb les persones que l’habiten es fa palès d’una forma molt evident. Encara més si se l’estimen tant com ho fa la Roser Vernet. Quin plaer de llibre!