El sentit del que és humà

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Hi ha qui pensa que la transició de la infància a l’adultesa es produeix quan se n’és conscient per primera vegada de la pròpia mort. Extrañas (Alfaguara), de Guillermo Arriaga (Ciutat de Mèxic, 1958), està ubicada a l’Anglaterra del 1781 i comença amb la visita de William Burton, el protagonista, al cementiri, on els seus pares el porten a conèixer als seus ancestres. Allà, Burton aprèn que algun dia arribarà al final, però també comença a adonar-se que ell no vol ser un aristòcrata i senyor de terres com li toca per ser el primogènit de la família. Després de conèixer persones «estranyes», decideix que el seu interès per la ciència i la medicina i la voluntat d’ajudar aquestes persones són més importants que el seu arranjament i, davant l’amenaça del seu pare, accepta renunciar als seus privilegis per dedicar-s’hi .

Aquesta novel·la de l’autor mexicà està protagonitzada per un personatge aventurer i irreverent, capaç de fer sacrificis per defensar les seves idees i principis. Sobre William Burton pesen el noble cognom i les expectatives d’arribar lluny, encara que sigui a força de violència, egoisme i avarícia, com els seus avantpassats. Es rebel·la contra allò establert per la seva posició social i els seus deures pel que fa al seu estatus i llinatge. Els seus pares intenten modelar-ho, però Burton no s’acovardeix. Fins i tot li prohibeixen que assisteixi a la universitat perquè s’hi relacionaria amb gent diferent. Els seus preceptors, a més, menyspreen la ciència en considerar-la una supèrbia o, com a molt, un complement de la teologia.

Extrañas és una novel·la amb un text dens on destaca la gran tasca de documentació que l’autor devia dur a terme per escriure una obra vasta en extensió i coneixement com aquesta. En aquestes pàgines es tracten temes com l’amistat, l’amor, la valentia i la cerca de la identitat. Presenta l’enfrontament entre la ciència del segle XVIII amb la política, les classes altes i la religió. També és una crítica a les dobles morals, a una societat que s’agafa a «drames barats per ocultar el que és miserable de les seves existències mediocres» i a la universitat de l’època, un lloc o més aviat «una jungla on prevalen la vanitat i l’engreixament» i on sobreviuen els qui pretenen aixafar els altres.

La voluntat del personatge d’exercir la medicina es basa a curar malalties i donar solucions i dignitat a aquelles persones que alguns dels mateixos científics anomenen «estranyes», encara que es pregunta si els estranys són ells per tenir la mala sort de néixer amb malalties o deformitats o bé aquells per no poder entendre’ls. Arriaga posa el tot pel tot en el llenguatge i en la capacitat per crear una història darrere l’altra. El llibre és una reflexió sobre la naturalesa de l’ésser humà, el descobriment de coses noves i l’enfrontament davant del desconegut. També sobre si tenim dret a buscar altres rumbs i a tornar a casa si ens equivoquem, i sobre el rebuig i l’exclusió de qui és diferent. Darrere de tots aquests dilemes i idees hi ha William Burton, amb el seu sentit del que és humà, que és el veritable propòsit i raó per la qual pren el seu rumb.