A 'Extrañas' Guillermo Arriaga ens trasllada al segle XVIII amb una història potagonitzada per un jove noble apassionat per la ciència en un món cruel
Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Hi ha qui pensa que la transició de la infància a l’adultesa es produeix quan se n’és conscient per primera vegada de la pròpia mort. Extrañas (Alfaguara), de Guillermo Arriaga (Ciutat de Mèxic, 1958), està ubicada a l’Anglaterra del 1781 i comença amb la visita de William Burton, el protagonista, al cementiri, on els seus pares el porten a conèixer als seus ancestres. Allà, Burton aprèn que algun dia arribarà al final, però també comença a adonar-se que ell no vol ser un aristòcrata i senyor de terres com li toca per ser el primogènit de la família. Després de conèixer persones «estranyes», decideix que el seu interès per la ciència i la medicina i la voluntat d’ajudar aquestes persones són més importants que el seu arranjament i, davant l’amenaça del seu pare, accepta renunciar als seus privilegis per dedicar-s’hi .
Aquesta novel·la de l’autor mexicà està protagonitzada per un personatge aventurer i irreverent, capaç de fer sacrificis per defensar les seves idees i principis. Sobre William Burton pesen el noble cognom i les expectatives d’arribar lluny, encara que sigui a força de violència, egoisme i avarícia, com els seus avantpassats. Es rebel·la contra allò establert per la seva posició social i els seus deures pel que fa al seu estatus i llinatge. Els seus pares intenten modelar-ho, però Burton no s’acovardeix. Fins i tot li prohibeixen que assisteixi a la universitat perquè s’hi relacionaria amb gent diferent. Els seus preceptors, a més, menyspreen la ciència en considerar-la una supèrbia o, com a molt, un complement de la teologia.
Extrañas és una novel·la amb un text dens on destaca la gran tasca de documentació que l’autor devia dur a terme per escriure una obra vasta en extensió i coneixement com aquesta. En aquestes pàgines es tracten temes com l’amistat, l’amor, la valentia i la cerca de la identitat. Presenta l’enfrontament entre la ciència del segle XVIII amb la política, les classes altes i la religió. També és una crítica a les dobles morals, a una societat que s’agafa a «drames barats per ocultar el que és miserable de les seves existències mediocres» i a la universitat de l’època, un lloc o més aviat «una jungla on prevalen la vanitat i l’engreixament» i on sobreviuen els qui pretenen aixafar els altres.
La voluntat del personatge d’exercir la medicina es basa a curar malalties i donar solucions i dignitat a aquelles persones que alguns dels mateixos científics anomenen «estranyes», encara que es pregunta si els estranys són ells per tenir la mala sort de néixer amb malalties o deformitats o bé aquells per no poder entendre’ls. Arriaga posa el tot pel tot en el llenguatge i en la capacitat per crear una història darrere l’altra. El llibre és una reflexió sobre la naturalesa de l’ésser humà, el descobriment de coses noves i l’enfrontament davant del desconegut. També sobre si tenim dret a buscar altres rumbs i a tornar a casa si ens equivoquem, i sobre el rebuig i l’exclusió de qui és diferent. Darrere de tots aquests dilemes i idees hi ha William Burton, amb el seu sentit del que és humà, que és el veritable propòsit i raó per la qual pren el seu rumb.
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…
Amb 'Les noies de pagès', Edna O'Brien ens trasllada a la Irlanda profunda dels anys…
Rebecca Yarros no decep amb 'Ales de ferro', la segona entrega de la saga 'Empiri'…