Víctor Bargiela / @VictorBargiela
A finals d’estiu és la primera novel·la de Magdalena Blažević (Žepce, Bòsnia i Hercegovina, 1982), ha estat traduïda al català per Jordi Cumplido i publicada per L’Agulla Daurada. L’argument és basat en fets reals: s’inspira en la història d’Ivana Širić, que, amb catorze anys, es va convertir en la víctima més jove de l’atac del 16 d’agost de 1993 de l’exèrcit de Bòsnia al poble de Kiseljak, de majoria croata, al cantó de Bòsnia Central. L’autora narra una de les tantes històries cruentes que se succeïren durant els anys que es van allargar les guerres de desintegració de la República Federal Socialista de Iugoslàvia i, en concret, durant la guerra de Bòsnia.
Blažević ens apropa a aquest context bèl·lic des de la perspectiva de la jove Ivana, que n’esdevé la protagonista. A través dels seus ulls, ens arriben un seguit d’escenes commovedores per la seva quotidianitat i senzillesa que ens deixen veure com afectava la guerra a la vida dels membres de la comunitat i ens transporten al cor del conflicte. Amb una narrativa penetrant, ens permet sentir i experimentar una atmosfera que creix i ens envolta en tot moment.
Magdalena Blažević.
Es narren episodis d’una violència aferrissada amb un llenguatge líric, tot jugant amb la innocència d’una noia de catorze anys, que sembla no acabar d’entendre ben bé què està passant. Aquí no es busca perseguir els culpables ni donar un sentit absolut als esdeveniments, sinó més aviat mostrar la cruesa dels fets i com afecten a les persones que els viuen. L’autora teixeix la trama amb delicadesa i la farceix de detalls concrets que ens permeten entreveure la constant amenaça de la guerra a través de la fam, la por o la lluita per la supervivència.
La novel·la revela com es pot trencar la innocència d’una forma irreversible i com aquestes experiències marquen profundament els individus i les comunitats en un cant antibel·licista que es comença a estendre pels Balcans. Ara que ja han passat gairebé trenta anys de la guerra, veus narratives com la de Blažević ens permeten reflexionar sobre aquests fets i mirar endavant sense oblidar la memòria dels que ja no hi són, en aquest cas, amb un homenatge preciós a Ivana Širić i als habitants de Kiseljak.
