Recuperar la memòria de «La Pastora»

Ximo Palau / @ximopalau

No és senzill escriure o parlar sobre la història de Florencio Pla Meseguer. Nascut a Vallibona l’1 de febrer de 1917, va ser un masover valencià i l’últim maqui de la zona. Enemic del règim franquista, no només va haver de lluitar contra aquells que el perseguien, sinó també contra el fals relat que es va construir al seu voltant. El seu nom ha viscut sota un mar de mentides i mitges veritats, amb una premsa i uns suposats historiadors que van aprofitar el seu cas per lucrar-se.

Elena Solanas, amb el llibre Florencio Pla «La Pastora» (Sembra Llibres), pretén desarticular les mentides que s’han dit sobre el seu familiar i presentar-nos qui fou realment. Com afirma Raül González, autor de la introducció, el van acusar de ser diferent, culpable, odiat i temut… però, en realitat, era un discret masover. Un veritable supervivent amb una trajectòria excepcional.

El llibre d’Elena Solanas, més que una monografia sobre Florencio Pla, és una mena de dietari en el qual exposa el seu procés d’investigació mentre destaca alguns episodis capitals de la seua vida. L’autora és una entre tants que intenta rescatar els seus orígens, i gràcies a les anècdotes que hi escriu, és fàcil empatitzar. Els capítols són breus i estan titulats amb màximes que són el que l’impulsa a la recerca. Omplir els buits d’unes arrels que han estat ocultades, aquest és el sentit de la seua lluita. Retornar la humanitat a Florencio després de tants anys de burla i repressió.

Com es veu a l’inici del llibre, Florencio fou una persona intersexual, fet que els seus pares van aprofitar per registrar-lo com a dona (per evitar la guerra, amb la por de Cuba i el Marroc molt recents). Això el va portar a ser agredit al llarg de la seua vida, amb malnoms com «Teresot» o «el maqui hermafrodita.» A més, després de perdre els seus pares molt jove, va haver de treballar tota la seva vida per masos de la zona. Quan la Guàrdia Civil va assaltar el mas on treballava i va matar els masovers que vivien amb ell, es va fer maqui; preferia morir d’una bala que patir les tortures de la Guàrdia Civil. Per aquest fet, l’acusaren més endavant de gairebé una trentena d’assassinats, sense proves. I en demanaven pena de mort, la qual fou substituïda per molts anys de presó.

Un cop fora, mai va poder ser lliure del tot, sempre perseguit per una lectura errònia que en van fer aquells que només volien enriquir-se amb la seua figura: premsa groga i escriptors de dubtosa moral. Tot plegat, aquest és un llibre necessari, que intenta recuperar la memòria d’una de les grans figures de les comarques de Castelló en la postguerra: un home que mai no ha volgut ser famós, sinó viure amb dignitat, i que va haver de lluitar molt per poder fer-ho. Una història de resistència que ens serveix per establir arrels, saber d’on venim i quines han estat les batalles i aquells que les han dut a terme. Florencio Pla «La Pastora» és un volum, com tota la tasca d’Elena Solanas, que mereix més espais; és un acte d’humanitat.