Podria ser una mena de Joc de Trons a la japonesa, però sense els components de fantasia de la ficció de George R.R. Martin. Es tracta de Shōgun, una ambiciosa sèrie històrica, disponible a Disney+, que ens trasllada al Japó de principis del segle XVII, època en què els portuguesos i els espanyols eren al país asiàtic per obrir rutes comercials, guanyar influència en aquell territori i propagar el catolicisme. La història gira el voltant del conflicte entre diversos regents per assolir el poder i sobreviure, després de la mort del sobirà feudal Toyotomi Hideyoshi.
Tot i que hi ha un hereu del sobirà, aquest és encara jove per assumir les responsabilitats del govern, així que els regents mouen fitxa i ràpidament situen com a enemic principal un dels membres del seu consell, el senyor Yoshi Toranaga (interpretat per Hiroyuki Sanada), a qui volen eliminar. El més bel·ligerant dels membres contra Toranaga és Ishido Kazunari (Takehiro Hira), qui no perd l’oportunitat d’apropar-se a la vídua del sobirà, Ochiba no Kata (Fumi Nikaidō), per guanyar autoritat. Ella ha fet seva també la guerra contra Toranaga.
Un dels personatges clau d’aquesta sèrie és un mariner britànic, a sou dels holandesos, que arriba al Japó en una missió que ha de servir per conèixer millor les intencions dels portuguesos i restar-los influència. Però aquest mariner, de nom John Blackthorne (Cosmo Jarvis), és atrapat i passarà a ser un vassall més (tot i que de forma forçada) de Toranaga. Mentre el britànic reclama la seva llibertat i poder recuperar el seu vaixell, el lligam amb Toranaga és cada vegada més estret.
La sèrie, de deu capítols en la seva primera temporada, està basada en la novel·la homònima de James Clavell i en la sèrie que se’n va fer el 1980. La producció és visualment impecable, amb una intriga que creix gràcies a la dificultat de saber quin personatge és fidel a qui i quines són les intencions de cadascú. Ni tan sols les podem tenir totes sobre Toranaga. Els personatges principals estan molt ben contruïts i excel·lentment interpretats per un grup d’actors japonesos que han aconseguit diverses nominacions als premis Emmy.
A més, Shōgun és una bona oportunitat per aprendre sobre la cultura japonesa. De fet, Blackthorne no deixa de sorprendre’s de la manera com es relacionen els asiàtics, especialment els samurais, que considera molt freda i extremadament lligada a l’honor. No cal dir que hi ha uns quants seppuku (o hara kiri) al llarg dels capítols. La sèrie és addictiva, tot i que en alguns moments l’espectador es pot perdre amb les referències al passat dels personatges o la relació entre ells. Se’n prepara ja una segona i una tercera temporada. Llarga vida a Shōgun.
