Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Mar en calma i viatge feliç és un llibre que aplega diverses narracions ubicades als anys setanta a Chicago, on va viure l’autora, Bette Howland (1937-2017). Excepte dos relats, la resta està narrada en primera persona i alguns comparteixen personatges, a més de tenir protagonistes que es podrien considerar un alter ego de l’autora. Es tracten temes com ara la religió jueva, la pertinença a la comunitat, la maternitat, la relació amb els pares, el racisme o la violència, amb tocs d’humor i una visió crítica de la societat nord-americana de l’època.
El valor que els personatges d’aquests relats atorguen a la moral és molt alt. Per exemple, la protagonista d’un diu que, per no estar casada, la seva identitat no està validada, criticant així la mentalitat tradicional que obliga una dona a unir-se en matrimoni per esdevenir alguna cosa important. En sortir del que és convencional, queda condemnada a ser una forastera de la seva pròpia família. Això passa també quan la religió està molt arrelada. En aquests relats, hi ha la imatge equivocada per part de certa societat anglosaxona dels jueus com a gent cultivada i rica, però això no s’ajusta amb els jueus que hi apareixen. Altres personatges volen quedar ancorats ideològicament en el passat i pensar en temes com la puresa o la raça, o que el matrimoni s’ha de conservar encara que la parella no se suporti.
Bette Howland.
En aquest llibre, Chicago s’erigeix en un personatge més. La protagonista d’un dels relats viu al sud de la ciutat, en un barri amb un alt índex de delinqüència, i ha de conviure sabent què hi ha fora. «Chicago no és una ciutat: només és la matèria primera per a una ciutat», es diu, o també: «És la ciutat amb més segregació del país.» Als seus carrers, s’aprecien la violència, l’aïllament i la deshumanització.
En totes aquestes històries destaquen esdeveniments com casaments o funerals, a vegades sembla com si l’autora volgués acostar-nos a esdeveniments com la mort, molt recurrent en aquestes pàgines. La novel·leta final és un monòleg de la protagonista, que reconeix tenir una por sòlida, però no a la mort, perquè tothom es mor, sinó a la vida. Penso que Mar en calma i viatge feliç (La Segona Perifèria amb traducció al català d’Alba Dedeu i Tránsito amb traducció al castellà d’Esther Cruz) és un bon llibre de narracions, manté el nivell en tot moment, Recomanable la seva lectura com també Mòdul 3, de la mateixa autora.
