Per molt que m’agradi la meva feina, difícilment les meves dinàmiques laborals poden superar la llibertat que em dona disposar de tot el dia, tota la setmana o tot el mes per fer el que vulgui. Les vacances són imbatibles, i ho són, en part, perquè em donen el temps que no tinc la resta de l’any. Així i tot, tornar a la feina a finals d’agost o primers de setembre té la seva part bona. Siguem positius, va.
Jo soc d’aquells que veuen setembre com l’autèntic Any Nou i no pas quan arrenca gener. Setembre ha estat sempre, per a mi, l’inici del nou curs: acadèmic, laboral, però també comencen les noves temporades de teatre, de música clàssica, els clubs de lectura, les novetats editorials i els col·leccionables dels quioscos, entre altres moltes coses. Això darrer no és poca cosa, de petit em fascinava aquella època en què començaven a anunciar a la televisió les col·leccions de llibres amb irresistibles ofertes de llançament.
Gràcies als col·leccionables vaig descobrir Almudena Grandes, Gabriel García Márquez, Juan Marsé, Isabel Allende o Manuel Vázquez Montalbán. He vist que enguany ja han arribat als quioscos col·leccions d’Allende, Pérez Galdós, clàssics universals i les mítiques edicions de Gredos de Grècia i Roma. La temptació és molt gran i l’espai a casa massa just per incorporar nous títols. Ai!
Setmana del Llibre en Català.
Els que treballem o col·laborem amb un mitjà de comunicació, com aquest mateix, comencem a rebre correus de les editorials per anunciar-nos les seves novetats. És un plaer, per exemple, llegir Núria Iceta dient-nos que a L’Avenç publiquen les Proses de Joan Vinyoli, amb textos inèdits de l’autor, i Tres relats de Joseph Roth amb traducció de Raül Garrigasait. O llegir Antònia Carré-Pons compartint-nos que a Cal Carré publiquen Mikhail, una novel·la del romanès Panait Istrati que exalta l’amistat entre dos homes que tenen en comú l’afany de voler viure lliures i de transformar el món.
Hi haurà moltes més novetats, però per trencar el silenci estival, ¿no em direu que no són propostes interessantíssimes? De totes maneres, la represa, per a mi, no és només llegir novetats, és també descobrir fons de catàlegs, per això m’agrada visitar la Setmana del Llibre en Català (20-29 de setembre, al Passeig Lluís Companys de Barcelona), l’imprescindible festival LiberisLiber (5 i 6 d’octubre, a Besalú), que és un paradís de l’edició independent, i, una altra cita ineludible per a mi, la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Passeig de Gràcia (del 20 de setembre al 6 d’octubre).
D’altra banda, els museus actualitzen les seves exposicions, arrenquen els cursos d’idiomes, comencem a mirar escapades de tardor, podem fer senderisme sense morir-nos de calor. Arriba una nova edició del Festival de Cine de Sitges, les cartelleres dels cinemes tornen a ser atractives. i sabrem quin és el nou Premi Nobel de Literatura. En definitiva, es respira cultura per tot arreu. Les vacances podrien ser molt més llargues, però deixem-nos omplir de tardor, que també és bona vida.
