Una història d’amor escrita per un autor nord-americà els anys cinquanta, ambientada a París, en l’època en què França encara guillotinava els seus condemnats a mort. Sembla un context molt allunyat de la nostra realitat més immediata, però la literatura -ja ho sabem- fa que situacions aparentment alienes a la nostra vida ens retratin d’una manera sorprenentment precisa i ens emocionin. L’argument de L’habitació d’en Giovanni, de James Baldwin (1924–1987), gira al voltant de tres persones immerses en una història d’amor, encara que només una d’elles -David- coneix totes les regles del joc que, en el fons, ell està forçant a jugar als altres dos.
David és un jove dels Estats Units que ha anat a viure una temporada a París. Allà té una parella, també nord-americana, Hella, amb qui sembla que es casarà. Ella, però, ha anat a fer un viatge per Espanya per decidir si vol accedir al matrimoni. Durant aquesta absència, David coneix un cambrer Italià, homosexual, amb qui ràpidament estableix bona connexió. La trobada no és tan casual com sembla, David té altres amics homosexuals, però ell fa veure que només li agraden les dones. Un d’aquests amics és un home més gran, Jacques, qui gaudeix de la companyia de nois més Joves. És ric i intel·ligent, en la novel·la representa la veu de l’experiència, és capaç d’identificar comportaments que ell ja ha conegut en el passat.
Potser per això deu saber, en el fons, que a David també li agraden els homes. I així és, perquè entre David i Giovanni sorgeix una intensa història d’amor. De fet, és una d’aquelles relacions que des de fora semblen desbordades de passió, és a dir, d’aqueles que duren anys o bé només uns dies. I Jacques ho sap, per això li recomana a David que es deixi de romanços, que estimi i es deixi estimar, perquè l’amor entre homes -diu- pot durar només cinc minuts. Però David no es vol permetre ser feliç amb Giovanni i espera la tornada de la seva xicota d’Espanya per casar-se amb ella.
James Baldwin.
¿Per què David no accepta qui és i construeix un futur amb Giovanni? ¿Per què Giovanni no talla des del principi la seva relació amb David si sap que Hella existeix? ¿Per què Hella no s’adona que el seu xicot no és qui sembla? Vet aquí preguntes que van molt més enllà de la història de la novel·la i que ens interpel·len en l’actualitat: ¿per què, a vegades, som tan vulnerables i deixem que ens facin més grans les nostres ferides? ¿Per què sovint necessitem fer-nos els ingenus per continuar estant amb algú que no ens valora com ens mereixem? ¿Per què hi ha relacions que se sostenen sobre mentides?
No podem reduir la lectura de L’habitació d’en Giovanni a un relat sobre l’homosexualitat o la bisexualitat al París dels anys cinquanta, al fet que un home no vulgui sortir de l’armari, perquè en el llibre de James Baldwin hi ha patrons de comportament que són ben vius en la nostra societat, l’actual, i que van més enllà de l’orientació sexual. Cert és que Baldwin, en els seus llibres, reflexiona sobre la identitat -el fet de ser gai o el fet de ser negre- i sobre com aquesta és afectada per les pressions socials (recordem que tant David com Baldwin són fills de la societat estatunidenca).
Penso que, més enllà de tot això, L’habitació d’en Giovanni és una extraordinària novel·la sobre els amors que es frustren per temor, per egoisme, o per manca d’honestedat, però també va sobre el dolor, el penediment, la pèrdua i, a vegades també, la condemna que provoca la mort de l’amor, de la il·lusió. Un dels personatges reflexiona sobre el moment en què l’amor esdevé odi, quan el cor es torna fred com la mort. És a dir, quan després d’un desengany amorós, hem d’educar el nostre cervell, i el nostre cor, a una nova vida sense aquella il·lusió, sense aquell amor que ens ha desbordat, però que potser només era possible en la nostra ment.
Les editorials Trotalibros i Sexto Piso han publicat aquesta novel·la en català (amb traducció de Dolors Udina) i en castellà (amb traducció d’Ismael Attrache) respectivament. Hi ha ganes de reivindicar i recuperar l’obra de James Baldwin, de qui, encara que ja teníem títols en les dues llengües, continua sent poc conegut a casa nostra. L’habitació d’en Giovanni és una bona manera de conèixer-lo. Descobrireu, a més, una autèntica joia de la literatura que una vegada llegida, venen ganes de tornar-la a començar.
