Eduardo Suárez Fernández-Miranda
Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936-2023) va ser un dels noms fonamentals de la cultura popular espanyola. I com a dibuixant, un dels més estimats i longeus que ha donat el món del còmic. Amb tretze o catorze anys ja va començar a publicar alguns dels seus primers treballs. Però va ser amb la seva entrada a Bruguera, a partir del 1957, quan va crear una de les parelles més llegendàries del còmic: Mortadel·lo i Filemó. La primera història d’aquests personatges va aparèixer al número 1394 de la revista Pulgarcito, publicació on van aparèixer personatges mítics com Zipi i Zape (Escobar), Les germanes Gilda (Vázquez) o Doña Urraca (Jorge).
L’èxit de Mortadel·lo i Filemó va ser inesperat. El mateix Ibáñez així ho reconeixia: «fas les coses esperant que tinguin èxit, perquè si no, no les faries, però el boom que va significar Mortadel·lo no tenia precedents a la historieta còmica que es feia aquí. Va sortir fora del país i es va publicar a tot Europa, Amèrica del Sud i part d’Àfrica, amb uns tiratges fabulosos.»
Primer van sorgir com Mortadel·lo i Filemó, agència d’informació. En aquella època estaven de moda les rimes en el títol de les historietes. Ibañez recorda que «era una cosa molt modesta, ells s’ho feien tot. Posteriorment, i per enriquir-ho, vaig crear la T.I.A., la paròdia de la CIA, la qual cosa suposava una actualització i, a més, hi havia secundaris com el superintendent Vicent, Ofelia, i el professor Bacterio.»
Francisco Ibáñez.
D’entre totes les aventures de Mortadel·lo i Filemó, més de dues-centes, l’editorial Bruguera n’ha triat algunes com a homenatge al gran dibuixant barceloní. Mortadeluxe recopila tres aventures de l’Ibañez més mític. La primera, El sulfato atómico, va ser publicada el 1969, i està considerada la primera aventura llarga de Mortadel·lo i Filemó. Per primera vegada apareix l’organització T.I.A (Tècnics de Recerca Aeroterràquea), el superintendent Vicent, el seu director, i el professor Bacterio, amb qui «es podria haver fet una sèrie completa dedicada només a ell», segons el creador.
La segona, Valor y… ¡al toro!, es va publicar un any després, als números 53 al 73 de la revista Gran Pulgarcito. Com s’apunta al prefaci d’aquesta historieta: «en aquella època Ibáñez va començar a dibuixar diverses pàgines d’una sèrie nova amb idea de vendre-les directament al mercat estranger, però, després d’arribar a un acord amb Bruguera, va decidir convertir aquelles pàgines en les primeres de Valor y… ¡al toro! Va canviar el cap del personatge amb què començava la historieta per la de Filemó, va redibuixar l’altre protagonista per convertir-lo en Mortadel·lo.» Així, va acabar convertint-se en una de les històries més famoses de Mortadel·lo i Filemó.
Chapeau el ‘esmirriau’, la tercera, es va publicar el 1971 després d’aparèixer als números 4 al 14 de la revista Mortadelo. El títol del còmic fa referència a un dels dolents més recordats a què van haver d’enfrontar-se Mortadel·lo i Filemó. Francisco Ibáñez sempre va estar aferrat a la realitat que l’envoltava, i va ser capaç de reflectir, amb un humor i ironia inconfusibles, els usos i els costums de la societat que li va tocar viure. La seva obra ha fet gaudir diverses generacions de lectors amb personatges que ja formen part de la nostra història.
