Expansiva exposició sobre l’Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll al CaixaForum Barcelona. La mostra, que prové del Victoria & Albert Museum de Londres, presenta obres creades en una franja temporal remarcadament llarga, des de roba a gravats, passant per cinema i un calendari Pirelli. L’obra de Carroll, pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson, ha tingut una influència duradora des de la seva concepció. Aquesta exposició proposa tastar-ne diferents peces en un recorregut gairebé cronològic i que posa en evidència els canvis culturals i tecnològics dels últims segles.
Amb la fotografia com a punt de partida, també de la mà del mateix Carroll, el recorregut presenta diversos elements de l’època: des d’una locomotora a obres prerafaelites, contextualitzant l’aparició d’Alice en el món posterior a la revolució industrial i durant el regne de la Reina Victòria. En el primer passadís hi trobem també una de les sorpreses que recorden la provinença de l’exposició: un magistral gravat de Dürer, Knight, Death and the Devil, de 1513. Aquesta dualitat entre cultura popular i obres llegendàries és característica de la pluralitat d’objectes que poblen el V&A, amb epicentre dins la cultura anglesa i britànica i que beu de fonts diferents.
Una pintura imprescindible és Alice in Wonderland de George Dunlop Leslie, de tècnica fresquíssima i on queda representada la creixent popularitat de l’obra. Just després comença la secció de cinema, amb una transició de l’espai expositiu força interessant de la mà d’Ignasi Cristià, convertint el terra en una onada que ens fa canviar la perspectiva amb la qual veiem l’espai: passem de veure mitja taula i mitja cadira penjades a la paret, a veure-les en una posició normal davant nostre, però magnificades, com si els visitants haguéssim begut l’ampolla que fa empetitir.
Els jocs, però, no comencen aquí: ja al primer passadís trobem un doble joc, amb uns arcs teatrals que ens posicionen en la caiguda d’Alice pel forat que dona tret de sortida a les seves aventures. És una oportunitat per fer una reflexió sobre la naturalesa de la ficció, estretament vinculada a la naturalesa canviant i polièdrica de la novel·la i les seves múltiples adaptacions en diferents formats.
Tornant al cinema, l’exposició recupera l’imprescindible treball de conceptualització de Mary Blair, qui va posar els fonaments i la primera execució de l’imaginari a la meravellosa pel·lícula de Disney. També obres de caràcter adult com l’animació de Jan Svankmajer i el seu flirteig amb tot el macabre.D’altra banda, el surrealisme protagonitza una part important del recorregut, amb obres de grans noms com Leonora Carrington o Max Ernst. Es fa una petita incisió en el món òptic de l’op-art, en aquest cas amb la magistral obra de la londinenca Bridget Riley, i en l’intens món de la imprescindible Paula Rego i el seu llibre Nursery Rhymes.
La influència d’Alice també pren forma en teixits i vestits d’estrelles de la moda com Vivienne Westwood, o entra també dins l’imaginari queer amb una fotografia del calendari Pirelli amb l’estrella del drag Rupaul com a Reina de Cors. Hi ha alguna obra que s’ha perdut en la transició entre UK i Barcelona, com l’escultural Infinity Dress d’Iris van Harpen i la dinàmica obra Omniverse d’Anthony Howe, però el recorregut està farcit de peces conegudes perquè generi curiositat en tot moment. Això sí, millor anar-hi en una hora de poca afluència de públic, ja que Alice encara té molta tirada.
