La idea que tots els viatges formen part d’un únic viatge recorre aquest recull de relats de l’escriptor guatemalenc Eduardo Halfon (Ciutat de Guatemala, 1971). De fet, apareix explícitament en un dels textos. S’ha escrit molt sobre l’experiència intel·lectual de viatjar, que no és només recórrer paisatges, sinó també connectar amb un mateix (allò del viatge interior) i amb la nostra memòria (repassar-la i construir-la). Halfon no se n’amaga: les narracions estan protagonitzades i narrades per ell mateix.
En la primera d’elles, que dona títol al llibre, l’autor es trasllada a Itàlia per honorar la memòria del seu avi, un polonès jueu que va ser deportat a diversos camps de concentració, com Auschwitz. Ho fa gràcies a la invitació d’una fundació encarregada de preservar la memòria dels presoners del camp de Ferramonti, a la regió italiana de Calàbria. La figura del seu avi apareix en altres relats, i no només d’aquest llibre.
Per exemple, ho fa també en el brillant text que tanca el llibre, «Oh gueto mi amor», on viatja a la ciutat polonesa de Łódź per visitar la casa on va créixer el seu avi abans de ser detingut pels nazis. La visita és gestionada per una estranya dona, madama Maroszek, que es dedica de forma altruista a ajudar els descendents de les víctimes i dels supervivents de l’Holocaust a reconstruir la seva memòria familiar.
Eduardo Halfon.
Tots els relats de Signor Hoffman (Libros del Asteroide) són formalment senzills i retraten situacions que podríem anomenar quotidianes o, almenys, experiències possibles. Però en cadascuna d’aquestes històries hi ha un element de tensió latent que amenaça d’esclatar: pot ser un personatge, un record o un incident aparentment banal. Per exemple, a «Arena blanca, piedra negra» l’autor es troba atrapat a la frontera entre Guatemala i Belice perquè se li ha espatllat la bateria del seu cotxe. Mentre espera la reparació, es troba amb un oficial de migració que hores abans semblava haver-lo mirat amb cara de pocs amics per culpa d’un petit incident amb el passaport.
La realitat sovint pot ser estranya i viatjar permet activar la nostra imaginació. En ruta ens trobem amb persones i indrets que no coneixem, però que ens atrapen amb les seves històries, com la del relat «Sobrevivir los domingos», on una pianista de Harlem ofereix un concert de jazz gratuït cada diumenge a la tarda per superar la pèrdua del seu fill. Així, doncs, la memòria personal, familiar i col·lectiva és un dels eixos d’aquest recull. Fins i tot la desmemòria i les ficcions que apareixen quan aquesta memòria ha estat enterrada.
Penso que aquestes històries són també una reivindicació de les identitats locals. Halfon passa per Itàlia, Polònia, Guatemala i els Estats Units, llocs amb estils de vida molt diferents. El relat «Han vuelto las aves» eplica l’èxit empresarial d’un grup d’emprenedors del cafè, amb un impacte molt positiu en l’entorn natural, després d’un intent d’engany d’un inversor europeu. Les economies menys avançades tenen un gran potencial de desenvolupament si no es deixen explotar per altres països més poderosos. La riquesa, però, no rau només en els diners, per això tots els viatges ens acaben fent més rics, encara que sigui a costa de buidar les nostres butxaques.
