‘Escape Room 2’, una comèdia d’humor simple i desfasat

L'obra de Joel Joan i Héctor Claramunt que es pot veure al Teatre Condal abusa dels tòpics i dels gags sobre aspectes ja superats
Escape Room 2

MANEL HARO

El joc torna a començar al teatre Condal amb aquesta segona entrega d’Escape Room, obra escrita per Joel Joan i Héctor Claramunt. Sobre l’escenari, quatre personatges es troben, aparentment per casualitat, en un bar situat en el darrer pis d’una antiga fàbrica. Després d’una llarga mitja hora de converses i situacions còmiques, s’adonen que potser tornen a ser víctimes del criminal que va estar a punt de liquidar-los cinc anys enrere en una altra partida.

A partir d’aquest moment, s’activa el cronòmetre que els indica el temps que tenen per aconseguir salvar-se. Se succeeixen, doncs, les escenes hilarants, barreja de tensió i humor, i on fins i tot es destaparan alguns secrets. Malauradament, aquest humor em sembla, en general, desfasat i bastant groller. Veure Joel Joan (que interpreta un d’aquests personatges) movent una banana a l’altura dels seus genitals no fa gràcia. Almenys a mi no me’n fa. Val la pena deixar enrere aquest absurd humor adolescent.

 

Escape Room 2 2

 

Les referències còmiques als genitals són diverses en una obra que reparteix una part del seu humor entre les parts íntimes, la Independència i la Covid. La sensació és com si els autors estiguessin immersos en una sèrie de bucles i clixés que la societat adulta ha començat a abandonar. Fer bromes sobre l’ANC, el tsunami democràtic, el full de ruta independentista o el suposat anticapitalisme de la CUP en un text que vol fer riure sobre la pandèmia i que fa ús de la paraula escletxa per fer un gag sobre la vagina dona certa sensació de caducitat, d’humor d’una altra època.

A més, en alguns gags s’estira massa el fil de la broma, com si els autors volguessin assegurar-se que tothom ha pillat un doble sentit, per exemple. D’altra banda, tot és molt exagerat i forçat, també les actuacions, tot i que potser aquest és un aspecte buscat pels autors. A mi no m’ha fet el pes, no és una comèdia que arrisqui, recorre massa a tòpics ja superats i arriba un moment que cansen. Però, tot s’ha de dir, el Condal era ple a vessar. Escape Room respon a un estil de fer teatre que a mi no em sedueix.

Categories
ComèdiaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES