El protagonista de la novel·la juvenil El ojo de Polifemo (Bruño) és un adolescent de setze anys, Samu, estudiant de 4t d’ESO, a qui no li han anat bé les notes. Quan arriba l’estiu, els seus pares decideixen que es quedi amb el seu tiet Juan Domingo, detectiu privat, per estudiar i poder recuperar els suspensos, mentre ells marxen a Galícia, ja que ha mort un familiar. El pla no li sembla gaire atractiu a Samuel, sobretot perquè amb el seu tiet no hi té gaire relació, però no li queda cap més opció que acceptar.
Juan Domingo no és un detectiu com a les pel·lícules, gairebé no rep encàrrecs i no té diners ni per posar-se aire condicionat a casa. L’arribada del seu nebot li fa nosa al principi, però aviat veurà que, en realitat, ha guanyat un gran soci. L’acció comença quan una dona demana els serveis del detectiu, ja que el seu germà ha desaparegut. No sembla que sigui un cas gaire complicat, però Samuel sospita des del principi d’aquesta dona.
Juan Ramón Barat.
Quan tiet i nebot es posen en marxa descobreixen que els dubtes de Samuel tenien fonaments. El que en un primer moment era una desaparició esdevé una petita xarxa criminal al voltant d’una joia robada. L’estiu del protagonista, que havia de ser avorrit, acaba sent d’allò més mogut. Juan Ramón Barat escriu amb un estil una mica canalla, el seu detectiu és d’aquells de la vella escola, em recorda, en certa manera, als detectius de Vázquez Montalbán i Eduardo Mendoza.
No estic segur de si aquest estil connecta del tot amb el lector juvenil d’avui. A mi m’ha despertat certa nostàlgia de les meves lectures d’adolescent, però els temps han canviat. La trama està prou bé, però el desenllaç és bastant fluix; per tancar la novel·la l’autor opta per una opció fàcil perquè el lector no s’esperi qui hi ha al darrere d’aquesta acció criminal i això en el gènere negre penalitza molt la lectura. No s’ha d’oblidar que el lector jove també és exigent.
