Envenenadoras (Editorial Alrevés) presenta, en una edició revisada i augmentada, quaranta-tres casos reals de dones que han enverinat a algú al llarg de la història amb diferents mètodes i mòbils. Marisol Donis és criminòloga, la seva professió juntament amb una extensa documentació, l’ha permès crear un true crime complet i de lectura assequible. En la primera part del llibre es parla d’alguns verins, les seves característiques i els símptomes, i en la segona hi ha els casos d’aquestes dones, que contenen informes d’autòpsia, pericials i judicials i on s’exploren els contextos, les raons, les investigacions policials i el seu abast mediàtic.
Els fets estan ordenats cronològicament i van des de mitjans del segle XIX fins a finals del XX i principis del XXI. L’enverinament és un acte on l’assassinat o el seu intent contenen premeditació, perquè qui el comet ja ho ha pensat i ha proveït el material o la substància necessària. Per tant, hi ha traïdoria i crueltat. Des de l’Antiga Grècia i l’Imperi romà fins ara, multitud de dones han assassinat els seus marits, amos o altres persones del seu entorn amb verí.
Algunes dones enverinaven per supervivència, en defensa pròpia o perquè havien estat castigades per la vida, el patriarcat, el maltractament, les injustícies, les humiliacions o la desesperació. D’altres ho feien per avarícia, enveja, odi, per cobrar una assegurança de vida o pel plaer de matar. El fet que siguin dones les que facin servir més el verí que els homes no és casualitat. Això s’explica perquè històricament la dona ha estat relegada a la cuina, i allà tenia a mà substàncies de què servir-se per aconseguir els seus objectius.
A més, a l’antiguitat no es podia seguir el rastre del verí, així que era un bon mètode per no ser descobertes. Així i tot, quan eren detingudes, patien diferents càstigs com la lapidació, la foguera o la guillotina. Entre els casos de les enverinadores més famoses hi ha Hélène Jégado, que entre 1833 i 1851 va enverinar trenta-set persones, o una cèlebre enverinadora que tenia com a clienta una de les amants del rei Lluís XIV.
Algunes de les dones que apareixen en aquest llibre poden considerar-se assassines en sèrie, com Mary Ann Cotton, la primera del Regne Unit, ja que va assassinar quatre marits, onze fills, la seva mare i dos amants i no va ser sospitosa fins vint anys després del primer cas. Hi ha una dona que, el 1654, mentre treballava de serventa, va ser acusada d’enverinar els amos als quals servia i després es va demostrar que havia comès almenys quaranta-set assassinats per enverinament. L’espanyola Pilar Prades va ser l’última dona condemnada a garrot a Espanya, el 1959, i el seu cas va tenir una gran repercussió.
La primera part, la dedicada a la identificació dels verins al cos segons diferents característiques amb tecnicismes sobre procediments legals, mèdics i forenses, és la més carregosa del llibre, però necessària, abans d’entrar en la matèria més interessant. Un llibre de lectura obligada per als amants del true crime.
