Actes humans (La Magrana amb traducció al català d’Alba Cunill i Random House amb traducció al castellà de Sunme Yoon) és una novel·la que colpeja, que travessa l’ànima i que ens planta davant del patiment amb una força literària admirable. Han Kang, escriptora sud-coreana reconeguda amb el Premi Nobel 2024, ens ofereix en aquesta obra una mirada profunda i crua sobre un episodi brutal i sovint silenciant de la història del seu país: la massacre de Gwangju, esdevinguda l’any 1980, quan l’exèrcit sud-coreà va reprimir amb extrema violència una revolta popular a favor de la democràcia.
Aquest context històric, presentat amb un gran respecte i sensibilitat, és el punt de partida d’un relat que va més enllà de la denúncia política per endinsar-se en el terreny de l’ètica, la memòria i la identitat. L’estructura de la novel·la és coral. Cada capítol dona veu a una persona diferent, totes elles afectades d’una manera o altra pels fets de Gwangju: un adolescent assassinat durant la repressió, una companya de classe que busca el seu cos, un treballador d’una editorial que intenta entendre com conviure amb el trauma, una mare que lluita per conservar el record del seu fill…
Cadascuna d’aquestes veus aporta una capa nova de sentit, i conjuntament construeixen un mosaic humà ple de dolor, però també de dignitat. Han Kang no escriu des de la distància; s’implica emocionalment i estèticament, amb una prosa delicada, precisa, que oscil·la entre la tendresa i la cruesa, sense caure mai en el sentimentalisme fàcil. Un dels grans mèrits d’Actes humans és que no busca l’impacte pel xoc, sinó la veritat. No s’hi troba una violència gratuïta, sinó una representació honesta de les conseqüències físiques i psicològiques de la barbàrie.
Han Kang.
L’autora no sols retrata la brutalitat de les morts, sinó també la persistència del dolor al llarg dels anys, el silenci forçat, la censura, i la necessitat vital de recordar. Escriure —i llegir— esdevé, així, un acte de resistència, una manera de fer justícia a qui ja no hi és. A més, Han Kang connecta aquest passat traumàtic amb preguntes més àmplies: ¿com es pot continuar vivint després d’haver sigut testimoni de l’horror? ¿Com es pot estimar un cos després d’haver vist tants cossos destruïts? ¿Com es construeix una memòria col·lectiva quan l’Estat intenta esborrar-la?
Aquestes qüestions, que travessen tota la novel·la, interpel·len també el lector, que es veu empés a reflexionar sobre el valor de la vida humana, la responsabilitat ètica i la fragilitat de la veritat. I la que més em fa xocar: ¿com és possible enterrar amb la bandera nacional uns morts fruit de la violència estatal? Quina diferència hi ha entre el país i l’estat? I, encara més, ¿quina divergència d’interessos hi ha entre el poble i l’estat nació? Sembla que, des dels postulats marxistes podem concloure que els cossos de l’estat sovint no garanteixen els interessos de la ciutadania.
Actes humans és una obra d’una intensitat rara, que commou per la seua sinceritat i per la capacitat de transformar el dolor en literatura. Han Kang ens convida a mirar el sofriment de cara, a no defugir-lo, i ho fa amb una mestria que la situa entre les veus més destacades de la narrativa contemporània. Una lectura necessària per a entendre com el record pot convertir-se en una forma de cura, i com la paraula pot donar veu als qui han sigut silenciats.
