Nova York lluny dels gratacels

MANEL HARO

L’exposició que dedica la Fundació Mapfre a la seva seu de Barcelona, KBr, a la fotògrafa Helen Levitt (1913-2009) és tot un viatge estimulant per la Nova York menys coneguda, lluny de les llums, els engranatges de la gran economia i l’exuberància arquitectònica de la ciutat que coneixem avui dia. No és la Nova York de Times Square ni la del Rockefeller Center, sinó la dels barris treballadors i la dels nens que omplien els carrers dibuixant a terra amb un guix o corrent darrere d’una atracció de fira.

La ciutat, en blanc i negre, que va retratar Levitt a partir dels anys trenta, i després d’haver conegut Henri Cartier-Bresson, responia a la seva necessitat de captar la vida quotidiana que tenia lloc als espais urbans. En el context de la Gran Depressió, les seves imatges es movien entre el fet documental i la creació misteriosa i suggeridora d’escenes. Allò que capta la seva càmera era una porta oberta a la interpretació de l’espectador, l’espurna que activava una narrativa vital i sociològica.

L’exposició aplega més de dues-centes fotografies que abracen diverses dècades del segle XX. A banda de la seva mirada cap a les classes treballadores de la societat novaiorquesa, la mostra inclou el treball que la fotògrafa va fer a Ciutat de Mèxic, on també va aconseguir captar la realitat social del país, i les seves col·laboracions amb altres creadors com l’escriptor James Agee. Amb ell, i amb la fotògrafa i escriptora Janice Loeb, va dirigir la pel·lícula In the Street, una mirada documental al barri de Harlem.

També s’hi pot veure una secció dedicada al seu treball en color, gràcies a la beca Guggenheim que el 1959 va obtenir per explorar tècniques cromàtiques, i una altra centrada en l’interès de Levitt pels grafits o dibuixos infantils que han esdevingut, amb el pas del temps, en un document de la infància d’aquella època, un aspecte aquest capital en la seva obra fotogràfica. En les seves imatges, però, no només veiem nens jugant pels carrers de Nova York, també hi ha mares acotxa els seus fills a la porta de casa o homes fent un descans de la seva feina. Tot un mapa vital d’una ciutat vibrant.