La Bienal de Flamenco de Sevilla torna a la càrrega amb una nova edició que ha inclós la veu de Pedro El Granaíno
Una edició més, i ja en va XXIV, Sevilla és el centre internacional del flamenc entre els dies 9 de setembre i 3 d’octubre. La Bienal de Flamenco de Sevilla és un dels esdeveniments culturals més rellevants al món del flamenc. Cant, ball, toc de guitarra… Reuneix els més destacats artistes flamencs, com José Mercé, Arcángel, Pedro El Granaíno, Farruquito, Rafael Riqueni… Artistes tots ells que ennobleixen el flamenc. I jo, és clar, no m’ho podia perdre.
L’església San Luis de los Franceses, aquesta joia del barroc sevillà, va ser el solemne escenari en què el cantaor Pedro El Granaíno (Granada, 1973) va presentar el seu darrer treball, en exclusiva per a la Bienal de Flamenco de Sevilla. Un espectacle en què va estar acompanyat pel clavecinista Daniel Oyarzabal; Rosa Escobar a la viola i el cordovès Patrocinio Hijo a la guitarra.
Pedro El Granaíno.
Pan de oro és el títol que va donar l’artista flamenc al seu concert. El recolliment propi del sagrat recinte es va veure homenatjat amb el seu primer cant: una saeta que va ressonar per l’esplèndida arquitectura de l’església de San Luis. El diumenge 13 de setembre del migdia sevillà, Pedro El Granaíno va interpretar diversos pals del flamenc: granaína, malagueña, soleá, fandangos… Textos sagrats –de gran emoció va ser la seva interpretació del PadreNuestro– cantats amb una veu malenconiosa.
El Granaíno és autor d’un únic disc fins ara: Dicen que para cantar, títol d’una buleria que Farruquito -amb qui té gran vinculació- va compondre per al seu espectacle en homenatge a La Farruca. Aquest treball reflecteix la seva defensa del cant clàssic i està inspirat en les que considera les seves grans referències: Tomás Pavón, Chacón, Chocolate, la Niña de los Peines o Camarón.
Pedro Heredia Reyes, El Granaíno, ha recorregut els escenaris de mig món, convertint el seu cant en referent a les grans cites nacionals i internacionals del flamenc. La seva poderosa veu i els matisos que en surten, la seva forma d’actualitzar els clàssics, el seu so gitano inconfusible, l’han convertit, des de fa anys, en un dels grans artistes flamencs de l’actualitat.
El documental de Kike Maíllo reconstrueix el cas de la catalana que va fingir haver…
L'autor publica 'Aquell estiu enmig del temps', novel·la sobre tres generacions d’una família narrada a…
'Elogio del fracaso' és un assaig de Costica Bradatan que reflexiona sobre aquesta qüestió a…
La novel·la de Paloma Bravo 'Polis y cacos' reconstrueix el passat d'una classe d'escola davant…
A 'El somni del jaguar' Miguel Bonnefoy rastreja les seves arrels amb una novel·la que…
La pel·lícula de Sorogoyen retrata la difícil relació entre un pare i una filla que…