-
El teatre de la Rambla recupera la producció de Mario Gas de l'òpera de Donizetti, una proposta mancada d'al·licients i passada de moda.
-
L'òpera de Philip Glass ha passat pel Liceu amb una proposta escènica de Phelim McDermott i una direcció musical de Karen Kamensek excel·lents.
-
L'òpera de Janáček obre temporada al Liceu amb una posada en escena de Barrie Kosky buida i una direcció musical de Josep Pons que és millor oblidar.
-
Antoni Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, un treball col·lectiu de màxima qualitat i una demostració de talent del compositor.
-
Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
-
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
-
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
-
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
-
La proposta escenificada que l'italià fa de l'obra de Mozart és plena de decisions inconnexes i referències mancades de contingut dramàtic.
El teatre de la Rambla recupera la producció de Mario Gas de l'òpera de Donizetti, una proposta mancada d'al·licients i passada de moda.
L'òpera de Philip Glass ha passat pel Liceu amb una proposta escènica de Phelim McDermott i una direcció musical de Karen Kamensek excel·lents.
L'òpera de Janáček obre temporada al Liceu amb una posada en escena de Barrie Kosky buida i una direcció musical de Josep Pons que és millor oblidar.
Antoni Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, un treball col·lectiu de màxima qualitat i una demostració de talent del compositor.
Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
La proposta escenificada que l'italià fa de l'obra de Mozart és plena de decisions inconnexes i referències mancades de contingut dramàtic.