-
Punxada de la proposta que fa Bárbara Lluch de l'òpera de Wagner al Liceu amb una direcció musical irregular de Susanna Mälkki.
-
El teatre de la Rambla recupera la producció de Mario Gas de l'òpera de Donizetti, una proposta mancada d'al·licients i passada de moda.
-
L'òpera de Philip Glass ha passat pel Liceu amb una proposta escènica de Phelim McDermott i una direcció musical de Karen Kamensek excel·lents.
-
L'òpera de Janáček obre temporada al Liceu amb una posada en escena de Barrie Kosky buida i una direcció musical de Josep Pons que és millor oblidar.
-
Antoni Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, un treball col·lectiu de màxima qualitat i una demostració de talent del compositor.
-
Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
-
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
-
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
-
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.
Punxada de la proposta que fa Bárbara Lluch de l'òpera de Wagner al Liceu amb una direcció musical irregular de Susanna Mälkki.
El teatre de la Rambla recupera la producció de Mario Gas de l'òpera de Donizetti, una proposta mancada d'al·licients i passada de moda.
L'òpera de Philip Glass ha passat pel Liceu amb una proposta escènica de Phelim McDermott i una direcció musical de Karen Kamensek excel·lents.
L'òpera de Janáček obre temporada al Liceu amb una posada en escena de Barrie Kosky buida i una direcció musical de Josep Pons que és millor oblidar.
Antoni Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, un treball col·lectiu de màxima qualitat i una demostració de talent del compositor.
Èxit de l'òpera de Dvořák al teatre de la Rambla gràcies als cantants i a la bona direcció musical de Josep Pons.
Calixto Bieito porta l'òpera de Händel a extrems de banalitat, però destaquen la direcció musical de William Christie i la interpretació de Xavier Sabata.
L'òpera de Bellini arriba al Liceu amb una direcció musical exagerada i una direcció escènica que hauria funcionat millor en versió de concert.
La producció de Katharina Wagner al Liceu és un despropòsit, sense discurs, amb figures infantilitzades i actituds incomprensibles.