Un passeig pel cinema des d’una perspectiva feminista

A 'Vidas de mujer que el cine cuenta' María Ángeles García proposa una nova mirada a diverses pel·lícules
Imatge de la pel·lícula 'Thelma i Louise' de Ridley Scott.

Júlia Costa / @liujatasco


Vidas de mujer que el cine cuenta (Antonio Machado Libros) és un recorregut molt complet sobre el cinema des d’un punt de vista original i modern: la mirada que el setè art ha fet planar damunt de les dones i que ha contribuït a la seva educació sentimental i, fins fa pocs anys, a la repetició de tòpics habituals i valoracions conservadores. El llibre té dues parts. A la primera es parteix dels records i vivències de l’autora, María Ángeles García, una nena de la postguerra, aquell temps en el qual el cinema de barri era la distracció més esperada per les classes modestes. La tolerància habitual en aquells cinemes possibilitava que els infants i adolescents poguessin accedir a la gran majoria de projeccions de les sales de reestrena, tan nombroses i populars aleshores. A això hi podem afegir el cinema que es passava en algunes escoles, centres morals i parròquies.

A finals dels setanta la imatge de la dona començaria a canviar i les dones anirien accedint a tasques de direcció. En aquest primer apartat trobarem referències al western, el cinema d’aventures, els dibuixos animats, els realismes i neorealismes, les ironies a l’entorn de les dones professionals, l’amor i el casament honrat i exitós com a objectiu habitual de les noies de l’època, la mística de la maternitat obligatòria, el menyspreu per les noies conques o lletges. En la segona part es fa una revisió força completa de biografies fílmiques de dones rellevants en molt camps, o conegudes a causa d’una vida complicada i poc ortodoxa, moltes de les quals parcials o retocades, destinades a un consum bàsicament femení. L’autora, Fiscal Emèrita del Tribunal Suprem, amb un currículum impressionant lligat al Dret i un gran nombre de reconeixements i distincions en el seu àmbit, ens avisa, al principi del llibre, que no és una especialista i que escriu i recorda des de la seva afició i amor al cinema.

El gran mèrit del llibre és la seva manca d’academicisme i de complexos, el llenguatge planer, irònic amb grapa, intel·ligent i divertit quan cal. Cap crític de cinema professional, encara menys un home, no hauria pogut endegar un llibre com aquest, em temo. És una delícia llegir el castellà utilitzat per l’autora, tan correcte, tan brillant, tan viu. Sense caure en dogmatismes feministes ni en prèdiques que no venen al cas, Ángeles García ens obre els ulls a l’entorn de detalls que ens van passar per alt, distingeix una bona interpretació o una direcció reeixida del rerefons d’uns arguments que sovint retornen al de sempre, amb excepcions, és clar, perquè el temps passa i les mentalitats evolucionen. Tot i que potser no tant com caldria. Una pel·lícula mediocre pot ser molt interessant pel que fa al tema de la dona i també pot passar a l’inrevés.

Les afeccionades al cinema segurament haurem vist moltes de les pel·lícules mencionades i, gràcies al llibre, en buscarem d’altres que potser ens han passat per alt. La segona part pot resultar, sense que sigui l’objectiu primordial, una guia educativa imprescindible, un material excel·lent per a cinefòrums de tota mena en els quals, em temo, possiblement l’assistència femenina superaria la masculina, i escric això per pròpia experiència.

El llibre compta amb una bibliografia cinematogràfica i una altra de més general, així com amb una extensa filmografia. Els comentaris sobre les pel·lícules poden semblar informals, irregulars, talment com si fóssim en una xerrada sense pretensions, però palesen a bastament l’ampli i polièdric coneixement de l’autora sobre tota mena de temes. Aquest passeig pel cinema, des d’una perspectiva feminista intel·ligent, sense caure en la correcció política puritana dels nostres temps, és també un passeig per la història de gairebé tot un segle, per l’evolució de la mentalitat respecte a la dona i a les relacions de parella, per la presa de consciència feminista, que en els darrers anys ha fet un salt considerable.

L’autora fa referència a alguns títols del cinema mut, sovint oblidat, i a sèries més actuals. És aquest un llibre que no cal seguir de forma ordenada, que es pot llegir i rellegir i que esdevé, sense proposar-s’ho, un manual de consulta obligada a l’hora de parlar de cinema i no tan sols des d’una perpectiva de gènere. Fa reflexionar i fa somriure en moltes ocasions, com ara quan aquella història d’amor que de jovenetes vam copsar com a romàntica i desitjable se’ns presenta avui com a carrinclona i misògina, per bonica que sembli, encara avui. Ens adonem de detalls que no vam percebre, com ara que les índies casades amb blancs o les dones de mala vida, penedides o no, acostumen a morir, a la pantalla, de forma ben oportuna.

Amb aquest llibre podem estendre una nova mirada sobre títols de culte i populars i observar alguns detalls sense acritud, des de l’amor al cinema i la comprensió vers un passat en el qual la dona tenia poques opcions en la vida. Per altra banda, que l’autora del llibre, amb aquells models endegats per la gran fàbrica de somnis que és el cinema, fes una carrera professional tan impressionat, em desvetlla una gran admiració.

Categories
Cinema i televisióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Eloy Moreno Diferente

    El més normal és ser diferent

    L'escriptor Eloy Moreno narra a ‘Diferente’ una història de superació, esperança i dol alhora que reivindica la diversitat entre les persones.
  • El sacrifici d'Ifigènia

    Ifigenia a Àulida

    La tragèdia d'Eurípides se centra en el sacrifici d’Ifigenia, quan el seu pare, Agamèmnon, lidera les tropes que han d’arribar a Troia, a la recerca d’Helena.
  • el matarife sandor marai

    L’origen de la violència

    A 'El matarife', l'escriptor hongarès Sándor Márai mostra com un nen innocent esdevé un criminal d'adult després de combatre en la Primera Guerra Mundial.
  • Un cor de neu Anna Manso

    Refer el que s’ha trencat

    A 'Un cor de neu', l'escriptora Anna Manso retrata la relació entre una mare i un fill que s'han distanciat per uns fets dolorosos del passat.