Patricia Tena. Barcelona
L’escriptor Terenci Moix deia que tot el que va aprendre de la vida sent nen va ser gràcies a la Metro Goldwyn Mayer. Aquesta revelació va com l’anell al dit a les periodistes Lara Malvesí i Sandra S. Lopera per iniciar el seu llibre Dime qué te pasa y te diré qué peli ver (Editorial Ma Non Troppo), una guia desenfadada que ofereix respostes cinèfiles a situacions quotidianes.
Les autores expliquen que van començar a apuntar en un full títols de pel·lícules que eren capaces d’alegrar el dia, per molt desastrós que hagués estat. I, després de moltes tardes prenent cafè i escrivint, es van adonar que aquella modesta llista s’havia convertit “en una autèntica guia de supervivència”. I la veritat és que no exageren: per als que estimem el cinema, una pel·lícula no és únicament entreteniment (tot i que de vegades simplement necessitem això, evadir-nos), sinó que en general li atorguem un significat molt més profund; el de la capacitat de donar-nos les respostes que necessitem i de sentir-nos menys sols i més compresos davant d’una situació determinada. Això sí, convé aclarir que Dime qué te pasa y te diré qué peli ver no és un llibre d’autoajuda ni un assaig per a saberuts, sinó un llibre fresc i desenfadat escrit de forma senzilla i amb tocs d’humor; de la mateixa manera en què comentaries una pel·lícula amb el teu grup d’amics.
Els grans temes que es tracten (o sigui, els principals maldecaps que tindrem al llarg de la nostra vida) són: l’amor, fer-se gran, l’amistat, la família, la feina i el sexe. Un cop establertes aquestes categories, les autores proposen més d’un centenar de pel·lícules de tots els temps per ajudar-nos a suportar determinades situacions relacionades amb aquests sentiments. Alguns exemples són: Si m’agrada el noi dolent de l’institut… Grease; si m’acaben de deixar… Alta fidelitat; si sento gelosia malaltissa… Closer; si sóc de les que no es donen per vençuda… Erin Brockovich; si m’ha traït un amic… Les amistats perilloses; si el meu company de pis fa por… Dona blanca soltera busca; si el meu fill se’n va de casa… El pare de la núvia; si crec que la meva família és rara… Petita miss Sunshine; si el meu cap em fa la vida impossible… El diable vesteix de Prada; si no sé com conciliar vida laboral i familiar… Temptació a Manhattan; si fa tant de l’última vegada que ni te’n recordes… Quant menys t’ho esperes; i així un llarg i variat etcètera.
Cadascuna d’aquestes recomanacions es compon d’una fitxa tècnica, un diàleg destacat, la sinopsi i tres apartats que expliquen (molt breument, ja que a cada pel·lícula se li dediquen tan sols dues pàgines) per què la recomanen: per què et convé, efectes secundaris i contraindicacions. O sigui, una prescripció mèdica per al nostre estat d’ànim en tota regla. Malvesí i Lopera ens recorden que cada situació i cada estat d’ànim tenen el seu equivalent al cinema. Ara del que es tracta és que cadascú trobi el seu i, si mentre troba la solució aprèn a riure, encara millor!
