Teatre Akadèmia

  • Per un si o per un no akadeima

    La dificultat (i la virtut) de comprendre

    Elena Fortuny dirigeix al Teatre Akadèmia 'Per un sí o per un no', on dues dones miren de salvar la seva amistat.
  • transbord teatre akademia sebastia portell

    ‘Transbord’ d’una vida assignada a una vida sentida

    L'obra de Sebastià Portell, que arriba al teatre Akadèmia amb direcció de Miquel Gorriz, és un retrat de la lluita per la identitat .
  • Frustració, sexe, crim i càstig

    Agustí Estadella dirigeix al Teatre Akadèmia ‘One arm’, obra de Moisés Kaufman a partir d’un text de Tennessee Williams.
  • L’infern són els altres

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Huis clos és una peça teatral, en un acte i cinc escenes, escrita per Jean-Paul Sartre el 1943 i estrenada a París el maig de 1944, al théâtre du Vieux-Colombier. És, sens dubte l’obra més emblemàtica del teatre de Sartre, un text de contingut altament simbòlic dins el corrent de l’existencialisme francès, i on apareix la tan cèlebre frase «L’enfer c’est les autres». Una frase que, per cert, Sartre va sostenir sempre que s’havia malinterpretat, i que el que ell pretenia dir era que «els altres són en el fons el que hi.
  • L’angoixa del buit i el no-res

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Després de l’estrena en el marc del Festival Temporada Alta, arriba al Teatre Akadèmia Les cadires d’Eugène Ionesco, una coproducció de l’Associació Elecktra Projectes Culturals, Festival Temporada Alta i Benecé Produccions, dirigida per Glòria Balañà. Ionesco és un dels màxims exponents del que s’ha definit com a teatre de l’absurd, un terme encunyat pel crític Martin Esslin per definir una nova dramatúrgia sorgida a la meitat del segle XX, basada en una articulació artística del concepte filosòfic de l’absurd de l’existència formulat per Albert Camus. Un corrent teatral que encapçalen principalment els dramaturgs.
  • La fragilitat del somni (americà)

      Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El zoo de vidre (The Glass Menagerie) és considerada una de les obres mestres de Tennessee Williams. Reconeguda amb multitud de premis, significà el primer èxit teatral del dramaturg nord-americà, guanyador de dos premis Pulitzer. De contingut autobiogràfic convenientment passat pel filtre de la ficció, El zoo de vidre inaugura el 1945 l’extensa producció dramàtica d’un autor que ha esdevingut un clàssic extraordinàriament popular gràcies a les versions cinematogràfiques de les seves peces dramàtiques com Un tramvia anomenat desig (A Streetcar Named Desire) dirigida per Elia Kazan amb Vivien Leigh i Marlon Brando,.