-
Alberto San Juan porta al Teatre Lliure ‘Masacre’, una obra que reflexiona sobre el poder polític i econòmic a Espanya.
-
El Teatre Lliure de Montjuïc recupera 'La note d’à côté: retrat musical del baró de Maldà', espectacle d’Alfonso de Vilallonga.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Eduardo de Filippo necessita poques presentacions, els aficionats al teatre saben que va ser director, actor, autor i empresari i també va treballar en el cinema. Algunes de les seves obres més populars les hem pogut veure en diferents versions, sempre han tingut èxit. Ara, a la Sala Fabià Puigserver del Lliure de Montjuïc i fins el dia 1 de maig retrobem aquest gran creador en una mena de programa doble, una història breu que és, en realitat, el primer acte d’Uomo e galantuomo, una obra primerenca de De Filippo, de l’any 1922,.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc El Teatre Lliure de Gràcia ens convida a visitar l’univers de Juan Marsé (Barcelona, 1933), autor de novel·les que han esdevingut clàssics del segle XX, com Últimas tardes con Teresa, El embrujo de Shanghai o Si te dicen que caí. Oriol Broggi en la direcció i Pau Miró en la dramatúrgia ens proposen un espectacle que ha comptat amb la complicitat del propi Marsé (seva és la veu en off que fa unes breus lectures dels seus textos) i la del cantant Jaume Sisa, que a més de fer la música, ha estat implicat.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Carmen Machi puja a l’escenari del Teatre Lliure de Gràcia per posar-se en la pell d’una Helena de Troia que vol dir la seva d’una vegada per totes. Farta de ser una de les dones més menyspreades de la història per haver provocat la guerra de Troia després de deixar el seu marit Menelao i haver marxat amb Paris, a qui estimava, ara es vol defensar. Davant d’ella té a Zeus -el seu pare, que no el veiem- i al públic. Helena ja no és una dona jove, sinó que ha estat condemnada.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qualsevol que llegeixi de què va Pàtria abans d’anar a veure-la al Teatre Lliure de Gràcia, pensarà que Jordi Casanovas (l’autor i director) ha fet un exercici d’oportunisme. Sobre l’escenari, som testimonis d’una situació familiar: un debat al plató de la televisió pública catalana entre els candidats a les eleccions a la Generalitat més importants dels darrers anys. Sobre la taula està el tema de la independència: s’ha de lluitar per aquest objectiu? O bé s’ha de continuar per la via del pacte fiscal? Entre tots ells, el periodista que modera el debat.