Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Qualsevol que llegeixi de què va Pàtria abans d’anar a veure-la al Teatre Lliure de Gràcia, pensarà que Jordi Casanovas (l’autor i director) ha fet un exercici d’oportunisme. Sobre l’escenari, som testimonis d’una situació familiar: un debat al plató de la televisió pública catalana entre els candidats a les eleccions a la Generalitat més importants dels darrers anys. Sobre la taula està el tema de la independència: s’ha de lluitar per aquest objectiu? O bé s’ha de continuar per la via del pacte fiscal?
Entre tots ells, el periodista que modera el debat (interpretat per Francesc Orella) esclata. Porta anys escoltant les mateixes paraules una vegada i una altra i no sembla que cap dels convidats estigui disposat a donar la passa definitiva per construir el futur que necessiten els ciutadans, ni tan sols en un moment tan transcendental com el que viu Catalunya. No és només que aquest periodista tingui por de què el projecte d’independència s’esvaeixi, sinó que està fart de veure com la classe política utilitza el poble en benefici propi amb promeses que mai compleix.
El polític de més pes en aquesta obra és el que interpreta Àlex Casanovas, el candidat que representa al partit que governa. Ell és mostra inflexible, només sembla que cedeix quan veu que la majoria que desitja en les properes eleccions es pot escurçar. I és així com el periodista decideix que ja en té prou d’aquest color i com que ningú es mostra capaç de lluitar pel poble, serà ell qui encapçali aquesta lluita.
Tot i que sembli que aquest obra ha nascut a partir de l’actual situació que viu Catalunya vers Espanya, el cert és que la cosa fa temps que estava cuinant-se. Res d’estrany, si tenim present que el que explica l’obra de Casanovas encaixaria a la perfecció amb l’actualitat si enlloc d’estrenar-se aquestes dies, s’hagués estrenat fa tres any, perquè Pàtria no és propaganda independentista, sinó que retrata el punt límit de la ràbia d’un home que ja s’ha cansat de deixar-se prendre el pèl pels polítics i que vol donar als ciutadans allò que es mereixen: un projecte sense trampes, transparència i honestedat. Dit d’una altra manera, allò que ell reivindica va molt més enllà d’un nou model d’Estat.
Jordi Casanovas ha escrit i dirigit un espectacle intel·ligent, que no es limita a les reflexions de caire polític o social. Pàtria també és una obra de suspens, de supervivència, que reflexa la reacció de l’ésser humà quan arriba als seus límits, que demostra com de relatiu es el sentit de la pàtria segons les circumstàncies que li ha tocat viure a cadascú. A tot això, se li ha d’afegir la magnífica plantilla d’actors i actrius que hi ha sobre l’escenari (Àlex Casanovas, Marcel Borràs, Lluïsa Castell, Francesc Orella, Fermí Reixach i Rosa Vila), que canvien de personatge quan els hi toca. Un espectacle, en definitiva, necessari, ple d’enginy i, fins i tot, humor. Imprescindible.
________
Pàtria / Teatre Lliure de Gràcia (C/ Montseny, 37) / Text i direcció de Jordi Casanovas / 135 minuts / Fins l’11 de novembre / De 21,30 a 30,25 euros / www.teatrelliure.com
