Maria Nunes / @mnunesal
La companyia Teatro del Barrio torna a l’Espai Lliure de Montjuïc per presentar Masacre, una breve historia del capitalismo español, amb autoria i direcció d’Alberto San Juan. L’espectacle és la cinquena producció de la cooperativa Teatro del Barrio i segueix la línia dels seus anteriors muntatges que, com El rey, que van representar al Lliure la temporada passada, es basen en la història recent d’Espanya, amb fets reals i persones reals, des de la denúncia i la reflexió crítica.
Qui governa, a España? En quina mesura el poder polític se subordina a l’econòmic? Qui té el poder econòmic? Per què el tenen? Des de quan? Com l’han aconseguit? Sovint se sol posar el focus en els polítics corruptes, però… qui és el corruptor? Qui són les persones o les empreses que paguen? Es sabut que des de principis dels 80 hi ha una sèrie grans grups que apareixen en els sumaris de casos de corrupció, però sempre en segon pla. Alguns polítics arriben a acabar passant pels jutjats, però ¿i els empresaris? Segons Alberto San Juan, Masacre sorgeix del fet de formular-se totes aquestes preguntes i d’investigar. Per a ell, el gran repte ha estat convertir-ho en un espectacle teatral, ja que per més que el tema sigui interessant, s’ha de convertir en teatre que motivi l’espectador. Per tant, en l’obra ha intentat que la voluntat de rigor en la informació no atempti contra el més important que és la creació artística teatral.
Masacre, una breve historia del capitalismo español ofereix a l’espectador fragments de la vida d’una parella de classe mitjana, interpretada per Marta Calvó i Alberto San Juan, en els quals es van intercalant un seguit d’escenes que presenten cronològicament un repàs sumari del que ha estat el capitalisme espanyol des dels inicis dels anys 30 del segle XX fins al segle XXI. Per les escenes hi desfilen personatges com el dictador Franco (interpretat per Marta San Juan), Emilio Botín, José Maria Escrivá de Balaguer, Esther Koplowitz, Adolfo Suárez, José Luís Arrese, Carlos March, Ana Botella, José María Aznar… i fins l’IBEX 35 en persona.
Els capitalistes espanyols tenen com a característica la depredació inherent a l’espècie però accentuada amb un matís barroer insaciable. Tants anys de franquisme han creat un caldo de cultiu que ha donat lloc a un estat bàsicament corrupte i inculte. La penetració de les grans empreses -bancs, constructores, elèctriques, telecomunicacions…- intervé brutalment en les vides dels ciutadans i és cada dia més massivament propietària de les nostres vides. La parella protagonista, tots dos treballadors de banca, seria un resultat d’aquest procés. Passen de justificar el sistema a sentir-se’n víctimes. Podrien ser qualsevol persona de classe mitjana que arriba un punt en què s’adona que ha posat durant molts anys tota l’energia en intentar acumular bens materials obtinguts a crèdit. Uns bens que creuen seus fins que s’adonen que no els pertanyen i a més, el que han hipotecat és la seva vida. El liberalisme fomenta massivament la idea que la felicitat està lligada al consumisme i l’acumulació, és bo que el teatre faci la funció que li correspon d’obrir-nos els ulls amb intel·ligència i sentit de l’humor.
______
Masacre / Teatre Lliure (Plaça de Margarida Xirgu) / Text d’Alberto San Juan / Direcció d’Alberto San Juan / 70 minuts / Fins el 9 d’abril de 2017 / 29 euros
