Les dificultats de trobar parella

Patricia Tena. Barcelona

Que no us enganyi el títol, Cites a Manhattan (Edicions 62/Planeta) no té res a veure amb aquesta sèrie de novel·les conegudes com chick-lit tipus El diari de Bridget Jones o Sushi per a principiants, sinó que s’aproxima més a un treball de recerca periodística. Victòria Sachs -alter ego de l’autora Emma Reverter- ha d’abandonar les seves columnes diàries sobre els presos de Guantánamo perquè el seu cap vol alguna cosa més amena i fresca per al suplement de l’estiu. La jove periodista troba un fil conductor per les seves columnes estivals en els dating coach (assessors de cites), professionals que amb una bona quantitat de diners en les seves butxaques ens ajudaran a trobar l’amor de la nostra vida.

Estats Units té 104 milions de solters i el 75% de la població vol trobar parella. Precisament crida l’atenció descobrir que els que van a la recerca d’ajuda no són persones poc afavorides que acumulen fracassos, sinó importants homes i dones de negocis massa ocupats per trobar l’amor i conèixer gent. Cites a Manhattan és un d’aquells llibres que es llegeixen en una tarda i que et fan passar un bon moment: a més de divertir-te, també t’ensenya. Per exemple, resulta curiós saber que una de les modalitats més sorprenents, i que té més adeptes, són les cites exprés de vuit minuts. Es basen en la teoria de Glaswell qui assegura que aquest és el temps suficient per saber si una persona pot agradar-te o no. En aquestes trobades organitzades els assistents es coneixen durant aquests minuts, quan acaba la sessió cadascú escriu el nom de qui li ha agradat i el moderador els posa en contacte.

Reverter aconsegueix que el lector reflexioni al llarg del llibre sobre les relacions socials. El fet que un alemany, Bern Dressler, hagi creat una empresa per trencar amb persones que no coneix per telèfon, ens fa pensar… ¿som excessivament covards o més aviat molt mandrosos? Un llibre amè, original i didàctic que ens demostra un cop més fins a on som capaços d’arribar per aconseguir parella. Si ja la teniu -i millor si és sense ajuda d’un assessor que s’hagi quedat amb els vostres estalvis-, felicitats, sou afortunats!