Inesperada tragèdia

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Nius, de Pep Coll (Proa), gira entorn d’una sèrie de personatges que tenen com a nexe comú un càmping internacional, situat en algun lloc dels Pirineus. Dir que Nius és una novel·la coral és quedar-se curt, ja que hi apareixen més de cinquanta personatges, alguns amb més paper que d’altres, de totes les condicions socials, procedències, edats i espècies. Pel que fa al regne animal, Pep Coll dona veu a una parella de caderneres i un tòtil, una colònia de formigues negres, una guineu, un gos i una femella de papallona apol·lo.

Els personatges que tenen més protagonisme són la família nicaragüenca que treballa al càmping, els habitants de Gor, un poble pràcticament deshabitat al costat del càmping, dos joves escocesos de dinou anys, una estranya parella formada per un noi de vint anys i una dona de cabells grisos, un entomòleg de la Universitat de Barcelona, un matrimoni de jubilats francesos, un germà de la Congregació de Sant Martí de Savignac amb dos alumnes adolescents, un matrimoni de Saragossa amb dues nenes petites, una parella d’homosexuals holandesos amb una problemàtica nena de sis anys adoptada, una família de Tolosa de Llenguadoc, una família procedent de l’Horta de València, una periodista finlandesa… Tots, tant humans com animals, han fet el seu niu (a dalt d’un arbre, en forma de lludriguera, tenda, caravana o bungalow) dins o al voltant del càmping Internacional, regentat pel senyor Ramiro.

Durant els primers capítols, l’autor ens presenta els personatges, fa unes pinzellades de com són i que vénen a buscar al càmping. El punt d’inflexió de la trama és la catàstrofe que arrasa el càmping i a continuació ens presenta com els personatges reaccionen a la tragèdia: els que s’han salvat per casualitat, els que han perdut tota la família, els que han mort intentant salvar algú altre, els que a partir d’allà comencen una nova vida, els que intenten aprofitar-se de la desgràcia…

Pep Coll fa adonar el lector que la vida humana és molt fràgil i que cinc minuts poden separar la vida de la mort. Sortir a passejar amb un impermeable o sense, enfadar-se amb la parella i anar-se’n del càmping, tenir un accident de trànsit i no arribar al càmping a l’hora prevista… són accions fetes sense pensar o provocades per l’atzar que decideixen qui viurà i qui morirà. Nius també ens mostra diferents maneres de reaccionar davant d’una desgràcia, i que hi ha casos en què d’una catàstrofe en pot sortir alguna cosa de positiva.